Amb el lema “Déu camina amb el Seu poble”, celebrem aquest diumenge la Jornada mundial del migrant i el refugiat 2024, que remarca que reconeixem que Déu fa camí amb i entre el Seu poble, i ens urgeix a aprofundir en la catolicitat, que sàpiga abraçar la diversitat. Recentment els Bisbes de la CEE hem publicat un document important sobre l’emigració “Comunitats acollidores i missioneres”, que és com un full de ruta per a la revitalització missionera de les parròquies i comunitats, que estan cridades a acollir, ajudar i a deixar-se fecundar pels qui arriben entre nosaltres. Vivim temps de desplaçats arreu del món, gent que fuig de la fam i les guerres, de la manca de treball i seguretat, de les màfies i el racisme, i hem d’acollir les seves vides i les seves necessitats per protegir-los de la indiferència. Són germans nostres, amb una dignitat “infinita”, i Déu ens reclama l’hospitalitat. No ens hi podem negar. Ell ens vol germans uns dels altres i que fem camí amb obertura i sense orgulls ni supremacismes.
La resposta cristiana al complex fenomen migratori es basa en principis fonamentals de l’Evangeli, que criden a l’hospitalitat, la compassió i la solidaritat amb els més vulnerables. El llibre del Levític (19,33-34) insta els israelites a tractar l’estranger com un ciutadà més i a estimar-lo com a si mateix, ja que ells també van ser estrangers a Egipte. Aquest mandat ressona amb força en l’ensenyament de Jesús al Nou Testament, especialment en passatges com Mateu 25,35, on Jesús proclama: “Era foraster i em vau acollir“. Acollir els migrants i els refugiats és, en última instància, acollir Crist mateix. D’aquí que la Doctrina Social de l’Església Catòlica, reforci l’obligació d’acollir amb dignitat i respecte. L’encíclica “Fratelli tutti” del Papa Francesc també fa una crida a superar la indiferència i la por, promovent una cultura de la trobada i la integració. La migració no és sols un desafiament, sinó també una oportunitat per construir societats més inclusives i fraternes, no amb un tractament d’ajuda solidària, sinó rebre’ls en les comunitats ja que ells també poden revitalitzar-les.
L’acollida és un testimoni de fe i no només una obligació moral. L’hospitalitat és una manera de viure el manament de l’amor al proïsme. En obrir les portes i els cors als que busquen refugi, els cristians reflecteixen l’amor incondicional de Déu. Aquesta acollida va més enllà del que és material, implicant també la integració i l’acompanyament espiritual, ajudant els migrants a trobar un sentit de pertinença i de comunitat. És cert que comporta nombrosos desafiaments, incloent-hi la por al desconegut, el racisme, la xenofòbia i les dificultats econòmiques. Tot i això, la comunitat cristiana estem cridats a respondre amb generositat i creativitat. Això pot incloure des de donar refugi i assistència bàsica fins la defensa dels drets dels migrants i la promoció de polítiques justes que facilitin la integració. Caldrà aprendre l’idioma, l’ajuda legal, l’acompanyament emocional i espiritual i la promoció de la integració a la societat d’acolliment. A més, el diàleg interreligiós i la cooperació amb altres comunitats de fe poden enfortir aquests esforços, promovent una resposta unificada i solidària. Estem cridats a testimoniar un amor que no coneix fronteres, que sap descobrir en cada migrant no només un estranger, sinó un germà o una germana en Crist, i respondre-li amb la mateixa compassió i dignitat que Jesús va mostrar als més marginats del seu temps.
