Mn. Altaba desenvolupà el tema “Identitat i missió de Càritas a la llum de l’encíclica Deus Caritas Est”. Va iniciar la seva exposició amb alguns principis fonamentals: l’amor ens salva, l’amor té una dimensió social, els cristians trobem la font de l’amor en l’Eucaristia… Així definí Càritas com ” l’ expressió organitzada de la caritat cristiana”.
També va desenvolupar algunes claus per a l’animació de Càritas a les parròquies, tot desmentint alhora “alguns tòpics o mitges veritats que ofereixen una imatge distorsionada de Càritas”. Davant definicions equivocades, com ara identificar Càritas amb una ONG més, o bé una empresa de serveis socials, o com una entitat perifèrica de la funció evangèlica de l’Església, Altaba va subratllar que Càritas pertany a la identitat mateixa de la missió de l’Església. L’agent principal de Càritas és la comunitat mateixa, i, per tant, és fonamental no desvincular-se mai de la comunitat, dues idees que es resumeixen en una de sola: “Càritas no és un lloc a on ens podem apuntar o no, sinó que ens pertany a tots”. Altaba també es va referir al moment actual per apuntar, entre d’altres qüestions, que potser ara és el moment de replantejar estratègies i de posar l’accent en l’organització, la planificació i en reforçar les estructures que ens ajudin a identificar les prioritats actuals.
La realitat social present també va ser el punt de partida de la ponència que completà la jornada, “El prevere en l’animació de Càritas a la comunitat parroquial”, a càrrec de Mn. Ramon Prat, sacerdot del Bisbat de Lleida i membre del Consell Consultiu de la Confederació de Càritas. Mn. Prat va exposar les tres funcions principals de Càritas: mira la realitat, rep l’amor de Déu i traspassa aquest amor a la realitat, i va desenvolupar la idea que Càritas és l’essència mateixa de la caritat, i, en aquest sentit, és “el motor d’arrencada” de l’equip que ha de dinamitzar tota la comunitat. Mn. Prat també va explicar que “la tasca de la caritat és de tots, i està lligada amb l’Eucaristia”, de manera que el prevere ha d’assumir una funció pedagògica com a acompanyant d’aquesta tasca.
