La novena edició de les Jornades de reflexió educativa a La Seu d’Urgell i Andorra organitzades pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, es va celebrar entre els dies 8 i 9 de novembre, amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern del Principat d’Andorra i la Caixa d’Enginyers de Catalunya.
El divendres 8 de novembre es va dur a terme l’acte d’inauguració a la sala d’actes del Seminari Diocesà d’Urgell, conduït pel Vicedegà del Col·legi Sr. Jacint Bassó, i a la qual van assistir el Bisbe Coadjutor, Mons. Josep Lluís Serrano i l’Alcalde de La Seu d’Urgell Il·lm. Sr. Joan Barrera.
Hi van intervenir el Degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya, Sr. Àlex Rocas; la Tinent d’Alcalde de La Seu d’Urgell, Sra. Cristina Moreno; el Ministre de Relacions Institucionals i Educació del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Ladislau Baró; el representant de la Caixa d’Enginyers, Sr. Eduard Barcons, i la Directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació i FP de la Generalitat, Il·lma. Sra. Mercè Andreu.
Les Jornades d’enguany abordaren el tema “Benestar i aprenentatge”, per aprofundir i crear un espai de reflexió sobre com fer una bona gestió de l’aula que permeti un bon desenvolupament del treball curricular i, alhora, fomenti el benestar dels participants, alumnes i docents, creant espais de clima agradable per als docents i alumnes.
Com es va posar en relleu en els parlaments inicials, tota acció educativa demana una gestió de la tasca, normalment a càrrec d’un docent o un equip de docents; a la vegada, però, aquesta acció la desenvolupen un seguit d’alumnes. La relació que s’estableix entre qui gestiona i qui desenvolupa l’acció es pot moure enmig de la tensió i cal pensar les estratègies i les actituds necessàries perquè l’objectiu que es persegueix s’aconsegueixi de la millor manera possible.
En la seva intervenció, durant el discurs de benvinguda, l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Vives, va assenyalar que el valor fonamental de l’educació no només és transmetre coneixement, sinó que ajuda a construir una societat empàtica, rica i resilient. L’educació ens dona eines per a comprendre el món i ser part activa de la seva transformació. Amb ella aprenem a exercitar el pensament crític i la capacitat de col·laborar amb els altres. Es així que l’experiència docent és clau en el creixement de les persones, els alumnes i les seves famílies. Mons. Vives va apuntar que l’experiència emocional dels docents es pot veure‘s afectada per la complexitat de la seva tasca, però afegí que, quan el docent se sent valorat i estimulat, la seva capacitat per connectar amb els joves es multiplica i es fa més gran. Es per això que va considerar que l’educació adquireix un valor important en el desenvolupament de la societat.
L’Arquebisbe Joan-Enric explicà als assistents que l’espai que els acollia, l’antiga aula del Seminari Major, formava part de l’edifici neoromànic que va construir el Bisbe d’Urgell Mons. Josep Caixal fa 164 anys, que fou pensat també per dotar de cultura el Pirineu. Els 300 seminaristes que va acollir, no tots van acabar sent sacerdots i ell ho sabia; però a través d’ell, van poder arribar a altres branques del saber i van repartir la cultura i el benestar a molts pobles de la comarca i del Pirineu.
Va posar en valor la col·laboració amb el Col·legi, remarcant la satisfacció de ser bressol de coneixement, perquè la diòcesi d’Urgell vol ser una comunitat cristiana oberta i transparent, que valora la generositat dels docents en molts àmbits de la cultura, la ciència, la recerca; i especialment la decisió del Col·legi d’establir amb aquesta comunitat al Pirineu, un diàleg per crear benestar i riquesa.
La ponència inaugural va anar a càrrec de Marc Clarà, professor agregat a l’àrea de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, a la Universitat de Lleida, que va parlar del que implica la naturalesa de la tasca docent: sovint treballar en situacions d’adversitat, que tenen un impacte emocional en el docent que les treballa. Aquestes situacions d’adversitat, això no obstant, poden esdevenir oportunitats importants per al desenvolupament professional docent. Clarà argumentà que pràctica docent i experiència emocional són dues cares de la mateixa moneda, dos aspectes complementaris de la relació entre un docent i una situació professional. També considerà que tant la naturalesa de la pràctica docent com la de l’experiència emocional depèn profundament del significat que el docent atribueix a la situació en què treballa, i que aquest significat té forma narrativa. I finalment, argumentà que aquest significat es construeix socialment, i que la seva modificació, especialment impulsada pel suport social, pot millorar l’experiència emocional i la pràctica docent.
