Comença aquest diumenge i amb el temps de l’Advent, un nou any litúrgic. L’Església marca el curs del temps amb la celebració dels principals esdeveniments de la vida de Jesús i de la història de la salvació. En fer-ho, com a Mare que és, il·lumina el camí de la nostra existència, ens sosté en les ocupacions quotidianes i ens orienta cap a la trobada definitiva amb Jesucrist, el Rei de l’Univers. Tenim tot un any per davant, per gaudir de la Paraula i de l’encontre joiós amb Crist i amb el seu Cos que és l’Església. Estimem la Pasqua i el diumenge que són el centre de l’Any litúrgic.
El 14 de febrer de 1969, el Papa St. Pau VIè., amb el Motu Proprio “Mysterii Paschalis”, va aprovar el nou Calendari romà general, promogut i demanat pel Concili Vaticà II, que ordena i ensenya les celebracions litúrgiques que ens acompanyaran durant tot l´any. El calendari havia estat el primer objectiu de l’equip responsable de posar en pràctica la Constitució de Sagrada Litúrgia del Concili Vaticà II, ja que sense Calendari no es podia fer la reforma del Missal i de l’Ofici diví, eixos de la pregària oficial de l ‘Església Catòlica.
L´Any litúrgic ens marca el cicle anual dels misteris de Crist, de la Mare de Déu, unida a l´obra salvífica del seu Fill, i de les memòries dels màrtirs i dels sants que intercedeixen per nosaltres. Però sobretot al calendari de l´any litúrgic hi trobem les celebracions dels misteris de la redempció cristiana, centrats en el Misteri pasqual de Nostre Senyor Jesucrist.
“Durant tot l´any anirem centrant la nostra atenció en la trobada amb la persona de Jesús. Per a un cristià el més important és la trobada continuada amb el Senyor, estar amb el Senyor. I així, acostumats a estar amb el Senyor de la vida, ens preparem a estar amb el Senyor a l’eternitat”, diu el Papa Francesc. I aquesta trobada definitiva vindrà al final del món. El Senyor ve cada dia, perquè, amb la seva gràcia, puguem estimar de debò i fer el bé. El nostre Déu és un Déu-que-ve, i que ve contínuament: Ell no decep la nostra espera! Mai no ho fa. Es fa esperar potser algun moment en la foscor per tal de fer madurar la nostra esperança, però mai no decep. Sempre ve, sempre és al nostre costat. De vegades no es deixa veure, però sempre ve. Ha vingut en un precís moment històric i s’ha fet home per carregar sobre d’ell els nostres pecats. Vindrà al final dels temps com a jutge universal; i ve també una tercera vegada, en una tercera modalitat: ve cada dia a visitar el seu poble, a visitar cada home i cada dona que l’acull en la Paraula, en els Sagraments, en els germans. Jesús, ens diu la Bíblia, és a la porta i truca. És a la porta del nostre cor i truca. ¿Sabrem escoltar el Senyor que truca, que ve a visitar-nos, que truca amb una inquietud, una idea, una inspiració? Va venir a Betlem, vindrà al final del món, i cada dia ve a nosaltres, especialment en l’Eucaristia i en l’amor als germans. I l’Eucaristia és la seva vinguda humil i entregada, i la seva presència real i permanent per donar-nos vida i vida abundant.
Comprometem-nos a viure tot aquest any litúrgic amb fe i perseverança, escoltant la Paraula i essent fidels a la participació en la fracció del Pa, la santa missa, que alimenta el nostre amor i la nostra esperança!
