Mons. Enric Benavent va prendre possessió com a nou Arquebisbe de València el dissabte dia 10 de desembre a la Catedral de València dins de l’eucaristia estacional a la qual hi van assistir 1.500 fidels i convidats. Mitja hora abans, el Nunci del Papa a Espanya i Andorra, Mons. Bernardito Auza, va presidir la processó des del palau arquebisbal fins a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, acompanyat per l’Administrador Apostòlic, el cardenal Antonio Cañizares, i el nou arquebisbe, Enric Benavent. Els acompanyaven uns quaranta cardenals, arquebisbes i bisbes, consells episcopals, arxiprestos, vicaris generals i diferents personalitats eclesiàstiques. Entre ells l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives que va assistir a l’acte d’inici del ministeri episcopal.
A l’acte, Mons. Benavent va venerar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, va signar en el llibre d’honor i va pujar al cambril per a besar la mà de la patrona de la ciutat. A continuació, va seguir la processó pel carrer del Micalet fins a la porta dels Ferros.
Durant la presa de possessió, Mons. Enric Benavent va rebre el bàcul i s’assegué a la càtedra, van saludar-los els bisbes de les Diòcesis sufragànies i un grup de clergues i fidels. Seguidament va presidir l’Eucaristia i va pronunciat la primera homilia com a arquebisbe de València. Bona part d’aquesta va ser en valencià i va destacar que “l’Església no és un poder fàctic que actuï d’amagat, ni és un partit polític”. Sobre el càrrec que exerceix també va dit que “ser bisbe no és un honor, és una missió”, i s’ha compromès a “treballar i a servir-los a tots”, i a ser “un model”. A més, va fer una crida a la fidelitat, perquè, segons ha dit, “l’Església no es pot acostar a les persones amb una actitud de condemna”.
En finalitzar va saludar les autoritats principals, entre elles el President de la Generalitat, M.H. Sr. Ximo Puig, i el de les Corts, M.H. Sr. Enric Morera, asseguts a la primera fila, i va beneir els fidels.
El qui era fins ara bisbe de Tortosa va començar aquest divendres els actes del seu nomenament, tal com dicta la litúrgia i la tradició, fent parada a Benavites (Camp de Morvedre), el primer poble de la diòcesi de València venint del Nord des de Tortosa.
