L’Ateneu Universitari Sant Pacià va inaugurar el curs acadèmic 2021-2022 amb una lliçó de la Prof. Dra. Maria Garganté (FHEAG) amb el títol «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni», el 5 d’octubre, al Seminari Conciliar de Barcelona. S’hi va fer present l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, juntament amb els altres bisbes de Catalunya.
L’acte amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mons. Bernardito Auza, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. A continuació, a l’Aula Magna es va celebrar la sessió acadèmica, que fou presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella, En la presentació de la Memòria del curs 2020-2021 en format audiovisual el Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’AUSP, va comunicar que la Congregació per a l’Educació Catòlica accepta l’ensenyament a distància aplicable, amb certes condicions, a tots els centres eclesiàstics que estiguin preparats tècnicament per emetre un senyal via streaming, i que, per tant, les quatre facultats de l’AUSP –que han adequat aules i departaments-, també al CETEM de Mallorca i a la majoria d’Instituts Superiors de Ciències Religioses que depenen de la FTC, ja poden oferir formació acadèmica en la modalitat online.
El rector de l’AUSP va anunciar que del 26 al 28 d’octubre tindrà lloc la segona part del Congrés Internacional “Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació”, que se centrarà en el tema: El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana. Un congrés que “constitueix una resposta feta des de la teologia de l’encarnació, des de l’arrelament en la història del missatge cristià, que proclama la presència concreta de Déu en la història humana”.
La lliçó inaugural del curs 2021-2022 fou a càrrec de la Dra. Maria Garganté Llanes, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), amb el títol: «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni».
Maria Garganté va reivindicar el llegat de l’època del barroc al nostre país, que “va ser menystingut durant molt temps, en part per la mitificació que es va fer del romànic com a estil artístic vinculat amb el naixement de Catalunya com a nació. En canvi, va considerar que el barroc sempre va associar-se a la decadència política i cultural del país, afirmació que és del tot inexacta.
