El Senyor entra avui a Jerusalem, i nosaltres hi entrem sacramentalment amb Ell, amb aquest ritual joiós i bonic de la processó de les palmes, llorers i branques d’olivera, i amb els nens que aclamen i les famílies que els acompanyem. Avui els adults, les famílies, ens deixem arrossegar pels nens, volem que ens encomanin la seva il•lusió i la seva senzillesa transparents. I ens convé, ja que ells ens fan cercar la joia de seguir Jesucrist, que si bé entra per a sofrir a Jerusalem, és amb el seu Misteri pasqual que ens ressuscitarà a una nova vida. Perquè Jerusalem és alhora el lloc del sepulcre buit, de la mort vençuda per la Vida divina que Jesús empelta a la humanitat i a tota la creació. Avui, val la pena deixar-se conduir pels nens, tornar a sentir-nos nens i a fer-nos nens per la senzillesa, la mirada neta i el cor humil que anhela la bondat i la vida.
Hosanna és l’aclamació dels qui estimen Déu i es mantenen oberts a rebre la seva ajuda. Els infants aclamaren Jesús dient: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar. Hosanna a dalt del cel!» (Mc 11,9-10). Aquesta paraula, Hosanna, que cantem a cada missa a l’inici de la pregària eucarística, ve de l’hebreu i originàriament era una petició d’ajuda, un “salveu-nos!“, com es diu en el salm 118 (117),25-26: «Ah, Senyor, doneu-nos la victòria! Ah, Senyor, feu que prosperem!». Quan la multitud a l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem cridava «Hosanna al fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor!», estaven, sense adonar-se’n, proclamant una gran profecia, ja que Jesús anava a complir en aquella mateixa setmana el seu prec; anava a realitzar en aquells dies la suprema obra de salvació de la humanitat. Per això és digne que el “beneïm”.
Hosanna és l’aclamació dels qui estimen Déu i es mantenen oberts a rebre la seva ajuda. Els infants aclamaren Jesús dient: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar. Hosanna a dalt del cel!» (Mc 11,9-10). Aquesta paraula, Hosanna, que cantem a cada missa a l’inici de la pregària eucarística, ve de l’hebreu i originàriament era una petició d’ajuda, un “salveu-nos!“, com es diu en el salm 118 (117),25-26: «Ah, Senyor, doneu-nos la victòria! Ah, Senyor, feu que prosperem!». Quan la multitud a l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem cridava «Hosanna al fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor!», estaven, sense adonar-se’n, proclamant una gran profecia, ja que Jesús anava a complir en aquella mateixa setmana el seu prec; anava a realitzar en aquells dies la suprema obra de salvació de la humanitat. Per això és digne que el “beneïm”.
Us animo a viure la Setmana Santa que avui comença reflexionant sobre allò que cadascú necessita, que tots necessitem, per a salvar-nos i viure més feliços, esperant la plenitud de la vida eterna. Qui ens ho podria aportar, si no és Jesús? Hem de ser molt humils, fer-nos petits com els infants, i tornar a creure, recomençar amb humilitat en algunes coses mal fetes, i sobretot ens cal deixar-nos ajudar, salvar, per Déu, sense orgulls paralitzadors, ja que Ell és el Pare ple de misericòrdia, que ens estima i que ens vol salvar.
Cada any el diumenge de Rams ens transporta a la diada santa de l’entrada de Jesús a Jerusalem, perquè entrem amb Ell en la veritat i l’amor autèntics. És com una crida renovada a retrobar l’infant que hi ha dins nostre, a renéixer per l’Esperit a una vida nova feta d’amor a Déu i al pròxim, i que busca maneres de comprometre’s a millor estimar i servir els germans a imitació del que fa Jesús, -donant la vida-, i de l’estil mateix de Jesús, que entra humil, muntat en un ase, acompanyat dels nens i dels qui es fan com ells.
Us desitjo a tots una joiosa Setmana Santa!