La festa de la nostra Patrona la Mare de Déu de Meritxell s’escau enguany en diumenge, el dia de la Resurrecció del Crist. Dia d’alegria fonda, perquè la vida ha vençut la mort, l’esperança el desesper, i la llum tota foscor. Les llàgrimes i les pors s’han acabat ens promet el Senyor: “Per què busqueu entre els mort Aquell que viu?” diu l’àngel a les dones; no hi és al sepulcre, ha ressuscitat. No busquem ni seguim un mort. Sinó Aquell que viu eternament.
I aquesta Vida nova va ser concebuda per obra de l’Esperit Sant en el si d’una noia Verge, tota Immaculada, tota de Déu, que va obeir, i es va fer disponible a la voluntat de Déu. Avui en celebrem el seu Naixement, que és com l’albada que anuncia la vinguda del Sol, que il·luminarà els qui viuen a la fosca.
Acabem d’escoltar el Profeta Miquees que profetitzava que els petits i insignificants veuran Déu. Ell profetitzava que de Betlem, el poblet tan petit de Judea a les muntanyes, en sortiria el Rei d’Israel, el Messies esperat. I diu que quan “la mare haurà tingut un fill, la resta d’Israel retornarà”. Parlava del naixement del Crist, que aplegarà no només l’Israel dispers i desesperat, sinó tots els pobles i nacions, que eren com ovelles sense Pastor. Deia: “Ell es presentarà a fer de Pastor, amb la majestat del seu Déu… i viuran en pau. Ell serà la Pau!”. Com necessitem acollir aquesta paraula divina: que vingui el Senyor i ens doni la Pau. Pau als cors, a les famílies, als ciutadans, entre religions i creences, pau al món. Nosaltres ho veiem impossible, però “Déu tot ho pot”. I com deia St. Pau las cristians de Roma: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen… Ens elegeix, ens crida, ens fa justos i ens glorifica”. Mai no hem de tenir por dels designis i la voluntat de Déu perquè són designis de pau, de perdó i de misericòrdia, com se li anuncià a Josep, tal com hem escoltat a l’Evangeli.
Enguany festegem i recordem els 50 anys de la benedicció i col·locació de la primera pedra d’aquest nou Santuari que ens acull, obra del reconegut arquitecte Ricard Bofill, per part de l’Arquebisbe Mons. Joan Martí i Alanis, de venerable memòria. Va ser un bon encert del Síndic i el Consell general, del Comú de Canillo, en col·laboració amb els responsables litúrgics del Bisbat d’Urgell. Encert pel que fa a la modernització i monumentalització del nostre país, recollint la bella tradició arquitectònica del romànic, amb els elements i colors del Pirineu. A poc a poc , a Andorra i arreu ens l’hem anat fent nostre, l’hem anat millorant i amb l’ajut del Govern tenim cura de l’edifici que també alberga ara el segon Museu de la Bíblia més important del món. Aquest Santuari va rebre fa just deu anys el reconeixement del Papa Francesc que el declarava Basílica Menor, unint-lo a la seva persona i la seva missió pontifícia, i valorant la bellesa del culte litúrgic que aquí es dona a la Mare de Déu de Meritxell.
En aquest dia 8 de setembre, tot el Principat d’Andorra es vesteix de festa i honora la seva Patrona. Aquesta data celebra sobretot la Nativitat de la Verge Maria, concebuda sens pecat original i escollida com a Mare del Fill de Déu; però alhora és molt més que una jornada religiosa mariana, ja que és una manifestació viva de la història, les tradicions i la identitat col·lectiva del Principat d’Andorra, que en l’amor a Maria troba les seves arrels més profundes. Som el que som, una nació de Parròquies unides i amb els seus Quarts, el seu Consell General i el seu Govern i les altres institucions de l’Estat, gràcies a la protecció de la M. de Déu de Meritxell, la nostra Mare celestial, defensora nostra en totes les nostres necessitats i especialment en els moments d’infortuni i de penes. No ens n’hauríem d’oblidar mai!
La devoció a la Mare de Déu en aquest Santuari, s’ha transmès de generació en generació, simbolitzant la protecció i la condescendència que ha guiat el nostre poble a través dels segles. Meritxell, situat en el cor de les nostres Valls d’Andorra, és un lloc sagrat que ens recorda la importància de la fe, la unitat i la perseverança del Poble Andorrà.
Avui els andorrans renovem el nostre compromís amb les arrels cristianes que ens defineixen. Les celebracions litúrgiques, el pelegrinatge, la sessió tradicional del Consell general d’Andorra, les sardanes, el concert i les trobades familiars, converteixen aquest esdeveniment en una expressió joiosa i vibrant de la nostra cultura i espiritualitat. La Festa de la Mare de Déu de Meritxell és també una ocasió per a reflexionar sobre els valors que ens uneixen com a poble: la solidaritat, la unitat i l’amor fraternal. Necessitem revifar-los.
A través de la nostra devoció a Maria, ens reafirmem en la nostra voluntat de preservar i transmetre aquests valors i tradicions a les futures generacions, assegurant que el llegat de Meritxell pervisqui en el temps. Aquesta festa ens ha de servir per a enfortir els nostres llaços com a Església i com a poble, i per a recordar-nos que, sota la mirada protectora de la Mare de Déu, som una comunitat resistent i bellament orgullosa de la seva identitat.
Com ens deia el Papa Francesc en el seu Missatge per a aquesta Festa Nacional: “Us presento els meus millors vots perquè tots els habitants d’aquesta terra bonica gaudeixin d’una convivència fraterna. Així mateix, imploro de N. S. Jesucrist que, per intercessió de la M. de Déu de Meritxell, us dispensi les gràcies necessàries per seguir construint una societat basada en el respecte de la dignitat humana.”
Per això en aquest Any dedicat pel Papa a la pregària, com a preparació de l’any que ve que serà Any jubilar de l’Encarnació, -quan celebrarem els 2.025 anys de la Vinguda de Jesucrist a la terra-, no deixem d’invocar Maria, la que va fer possible l’Encarnació, i preguem-li per aquesta societat nostra i pel respecte a la dignitat de totes les persones, així com per totes les nostres necessitats.
És per això que jo goso demanar-li de manera més concreta i devotament confiat en Ella, pel nou bisbe Coadjutor Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat que el proper dia 21 serà ordenat de bisbe a la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, i que ve a sumar i a renovar la presència episcopal en la nostra Església diocesana d’Urgell. Serà quan el Sant Pare ho decideixi que prendrà el relleu a la Diòcesi i al Coprincipat d’Andorra. L’hem d’encomanar tots perquè sigui un bon successor dels Apòstols, obert a les inspiracions de l’Esperit Sant, i així ens encoratgi en la fe, l’esperança i la caritat.
I també prego i us demano que pregueu per mi, perquè aquest temps de transició que ara comença es faci segons el voler de Déu, que és de confiança i de relleu tranquil i fratern. Que jo sàpiga minvar perquè ell creixi, a imitació de Sant Joan Baptista. Que ho visqui amb acció de gràcies i amb esperança en el futur.
Amb la nostra Patrona com a guia i estendard, continuarem construint una societat laboriosa, pacífica i fidel a les seves tradicions i a la seva llengua i cultura, acollidora de tots, i unida amb una germanor pacífica i pacificadora, que acull tants que hi han vingut i continuen venint a trobar esperança i treball, i a sumar-se a la grandesa del nostre Poble Andorrà.
Demanem que Santa Maria ens guardi i ens ompli d’amor i d’esperança! Joiosa festa de la Mare de Déu!