L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir el dimecres 8 de novembre el funeral d’Estat per l’exCap de Govern del Principat d’Andorra, M. I. Sr. Antoni Martí Petit, que morí sobtadament el dia 6 d’una aturada cardiorespiratòria, als seixanta anys.
Les exèquies es van dur a terme a la parròquia de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany -d’on era fill-, en els dos dies de dol nacional decretats pel Govern d’Andorra. Van concelebrar amb l’Arquebisbe el Rector de Sant Pere Màrtir, Mn. Jaume Soy; l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; els sacerdots d’Andorra; juntament amb el Secretari general, Mn. David Codina.
L’església de Sant Pere va quedar petita per acollir família, amics, autoritats i veïns de la Parròquia en el darrer adeu al polític. Mons. Vives va voler posar en relleu la tasca de servei al país que va fer Antoni Martí tot al llarg de la seva vida, i en els diferents càrrecs que havia ostentat al Comú d’Escaldes-Engordany, al Consell General, i durant 8 anys com a Cap de Govern d’Andorra; i va tenir paraules de consol per a família.
A continuació, adjuntem text íntegre de la seva homilia:
Homilia Exèquies del M.I. Sr. Antoni Martí Petit
Escaldes, 8.11.2023
Benvolguts Mossens, estimada Lídia i fills Sergi, Dot i Èric, mare Teresa i germà Dot, nebots i familiars de l’estimat Antoni Martí.
M.I. Sr. Cap de Govern, M.I. Sr Síndic, M.I. Sr. President del Tribunal Constitucional, MMII. Representants del Coprínceps, Hble. Sr. Cònsol de Canillo i Hble. Sra. Cònsol d’Escaldes-Engordany, Ministres i altres Autoritats, benvolguts andorrans, germanes i germans.
2- Davant l’enigma del dolor i de la mort, tots desitgem saber, anhelem que algú ens doni llum. Des de dilluns quan sobtadament la mort ens arrabassava l’exCap de Govern, M.I. Sr. Antoni Martí Petit, hem cercat perquès i ajuda per al nostre dolor tan gran i la nostra tristesa.
“Déu és pau!”, ens ha dit l’Apòstol, en la seva carta als de Filips. I ens ha demanat acudir a la pregària i a la súplica per obtenir la pau i la llum. Ho fem més des de dilluns passat. Ho fem ara, amb la seva estimada família, amb la comunitat cristiana d’Escaldes-Engordany -la seva estimada Parròquia-, i amb tot el dolor del Principat, encapçalat per les seves Autoritats, en aquest funeral d’estat per ell.
Acabem de proclamar el relat de la crucifixió, la mort i la resurrecció de Jesucrist, segons sant Lluc. És el centre del misteri pasqual que els cristians estimem i seguim. Està al centre de la fe que professem com a creients, tant catòlics com evangèlics, luterans, ortodoxos i anglicans. Crist va morir per amor a tota la humanitat i el seu sacrifici transforma la mateixa mort. Qui estima venç la mort. Entra en una nova dimensió d’existència, de plenitud eterna de vida.
Jesús ens convenç amb la seva mort, plena de confiança en Déu Pare, perquè comprenem que és una mort per amor. Venç el mal amb l’amor, i ho aconsegueix amb la seva Creu i la seva Resurrecció. És perquè estima molt, perquè estima el Pare i estima tots els homes i dones, perquè s’ha entregat a la mort i a una mort de creu, que el Pare l’ha ressuscitat. I nosaltres creiem en Ell, confiem en Ell. I només una existència viscuda amb amor serà testimoni convincent de la vida eterna que esperem.
Crist mereix ser seguit, mereix que creguem en Ell. En el rostre del Crist resplendeix el rostre totpoderós-en-l’amor del mateix Déu. Des de Pasqua sabem que Déu pateix, que vol patir amb nosaltres, que les nostres vides li importen, que no està lluny de cadascun de nosaltres. Ell ha carregat sobre les seves espatlles tot el sofriment del món i el transforma. Només Ell ho podia fer. No explica el sofriment, ni la mort, però la viu, la sofreix amb amor, i la transforma. Crist ha vençut la mort. I la nostra fe és també una victòria.
Si estimem com el Senyor Jesús, trobem sentit al nostre viure i ressuscitarem amb Ell. Les persones, amb instint encertat, ens resistim a acceptar la perspectiva de la ruïna total i de l’adeu definitiu. La llavor d’eternitat que portem en nosaltres, que no som només matèria, s’aixeca contra la mort. I mentre tota imaginació fracassa davant la mort, els cristians, alliçonats per les paraules i la Pasqua de Jesucrist, afirmem que l’home i la dona han estat creats per Déu per a un destí feliç, situat més enllà de les fronteres de la misèria terrestre. La fe cristiana ensenya que la mort corporal, va ser vençuda per la Creu de Jesús.
Déu ofereix la possibilitat d’una comunió amb les persones estimades, que la mort ens arrabassa, donant-nos l’esperança que posseeixen ja, en Déu, la vida veritable. Sobretot -com ensenyava St. Pau- si s’han interessat per “tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.” Els grans valors humans i cristians, que concreten el camí vital de l’amor.
I l’exCap de Govern Antoni Martí ho va intentar durant la seva vida, feta de servei al nostre País. Avui li ho agraïm i li demanem a Déu que li ho premiï.
3.- L’exCap de Govern que avui enterrem amb llàgrimes i dolor, ha estat un gran servidor del Principat d’Andorra des dels diversos serveis que ha exercit des de jove al Comú d’Escaldes-Engordany, al Consell General, com a Conseller general i President del Grup Parlamentari, i durant vuit anys com a Cap de Govern d’Andorra, sempre amb voluntat de servidor públic.
Li devem la culminació del procés de transformació, d’homologació i de transparència internacional d’Andorra. Va signar l’Acord monetari, va completar el marc fiscal, va reformar l’Administració pública i va implementar el procés d’aproximació a la Unió Europea, fent d’Andorra un Estat cooperador, avançat i modern.
Potser la seva esposa Lídia i els seus tres fills haurien volgut poder gaudir més de la seva dedicació, però us deixa un gran llegat d’estimació i de figura entregada a la tasca de servidor públic, que anteposà el bé comú al seu propi bé. Gràcies pel vostre recolzament Lídia, pregarem units per ell. Em deia que sort en tenia de tu i de la teva fe tan forta i tan gran que tant us ha ajudat en els moments difícils que tota existència comporta.
Les nostres Autoritats aquí presents, i molts polítics han volgut expressar aquests dies les seves vivències tingudes amb ell, l’amistat i l’admiració que li han professat per la seva intel·ligència i la bona conducció dels assumptes públics, i sobretot per la seva entrega incondicional al nostre Principat d’Andorra, la seva pàtria estimada. No es feia l’important, sabia reconèixer els seus límits, en tot aplicava un cert bon humor, i sabia escoltar la veu del poble. Volia el progrés del seu país; que el país sempre hi sortís guanyant. Com a Copríncep tinc molt bon record del tracte amb ell, i les nostres converses anaven més enllà de l’exquisit tracte institucional amb què sempre em va obsequiar.
…..
Elevem les nostres pregàries a Déu pel repòs etern de la seva ànima i donem suport a la seva esposa, Lídia i fills Sergi, Dot i Èric, mare Teresa i germà Dot, i a la resta dels seus familiars. Estem amb vosaltres.
Qui estima venç la mort. Entra en la vida eterna, que no tindrà mai fi. Que reposi en la pau del seu Senyor! Amén.
