En aquest diumenge se celebra la 107ª Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat, per a la qual el Papa Francesc ha enviat un Missatge amb el lema “Cap a un “nosaltres” cada vegada més gran”. Aquest lema prové de la seva Carta encíclica “Fratelli tutti” (2020) on afirma que «passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria la de caure encara més en una febre consumista i en noves formes d’autopreservació egoista. Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres“, sinó només un “nosaltres“» (n. 35). Indica un horitzó clar per al nostre camí comú en aquest món, un horitzó que ja està present en el mateix projecte creador de Déu. Ens va crear home i dona, éssers diferents i complementaris per formar junts un nosaltres destinat a ser cada vegada més gran, amb el multiplicació de les generacions. Comunió en la diversitat.
El nosaltres volgut per Déu constatem que està trencat i fragmentat, ferit i desfigurat, tant en el món com dins de l’Església. I el preu més elevat el paguen els que més fàcilment poden convertir-se en “els altres”: els estrangers, els emigrants, els marginats, els que habiten les perifèries existencials. En realitat, tots anem en la mateixa barca i estem cridats a comprometre’ns perquè no hi hagi més murs que ens separin, que no hi hagi més “altres”, sinó només un “nosaltres”, gran com tota la humanitat.
La catolicitat de l’Església, la seva universalitat, és una realitat que demana ser acollida i viscuda en cada època, segons la voluntat i la gràcia del Senyor. El seu Esperit ens fa capaços d’abraçar tothom per crear comunió en la diversitat, harmonitzant les diferències sense mai imposar una uniformitat que despersonalitza. En la trobada amb la diversitat dels estrangers, dels emigrants, dels refugiats i en el diàleg intercultural que en pot sorgir, se’ns dóna l’oportunitat de créixer com a Església, d’enriquir-nos mútuament. Els batejats són membres de ple dret de la comunitat eclesial local, membres de l’única Església, resident a l’única casa, component de l’única família. Això ens obliga a ser més inclusius.
Estem davant d’una nova “frontera” missionera, ocasió privilegiada per anunciar Crist i el seu Evangeli, de donar un testimoni concret de la fe cristiana en la caritat i en el profund respecte per altres expressions religioses. “La trobada amb els emigrants i refugiats d’altres confessions i religions -afirma el Papa- és un terreny fèrtil per al desenvolupament d’un diàleg ecumènic i interreligiós sincer i enriquidor” (Discurs, 22.9.2017).
El futur de les nostres societats és un futur enriquit per la diversitat i les relacions interculturals. Per això hem d’aprendre avui a viure junts, en harmonia i pau, i esforçar-nos per enderrocar els murs que ens separen i construir ponts que afavoreixin la cultura de l’encontre. En aquesta perspectiva, les migracions contemporànies ens brinden l’oportunitat de superar les nostres pors, per deixar-nos enriquir per la diversitat del do de cada un, i construir així la casa comuna amb una cura adequada, des de la ferma convicció que el bé que fem al món, el fem a les generacions presents i futures.
