El dissabte 25 i diumenge 26 de maig es van celebrar tot un seguit d’aplecs a la zona del Segre Mitjà, molt concorreguts per la gent de la comarca: l’aplec de Sant Miquel de la Vall, l’aplec dels Esclopets de Ribelles, l’aplec de Pallerols de Rialb i l’aplec de Guardiola de l’Aguda.
Tots ells amb força presència de fidels, tant fills dels pobles com els que viuen fora i que per aquestes dades es fan presents en les celebracions populars de la festa. Des de les parròquies els preveres van acompanyar la diada: amb la celebració de la santa missa en les petites capelles o esglesioles, fent la benedicció dels panets o de la coca, i tenint d’un record sentit pels difunts absents.
Aquestes celebracions fan possible que molta gent que durant l’any no hi viu habitualment s’hi retrobi per compartir la festa i les tradicions a l’entorn de les festes dels sants. També es van fer presents les autoritats municipals.
Els priors i les majorales, part important en l’execució de la festa, es van cuidar de tot: al llarg de l’any van preparar les celebracions, una tasca que de manera rotatòria es fa present entre la gent que encara queden en aquests poblets del nord de la Noguera. Un altre aspecte ben important a destacar és el cant dels goigs que al final de l’eucaristia es fan presents i recullen la devoció i la història dels sants i de llurs advocacions i miracles, uns goigs que són cantats amb emoció per part de la gent més gran.
Des de les parròquies es fa tot el possible per acompanyar aquestes jornades, i val a dir que els fidels i la gent agraeixen la presència de l’església en aquestes trobades festives. Com recull el document diocesà de Prioritats Pastorals, ens cal: “3.15. Valorar lar dimensió evangelitzadora dels aplecs i romiatges, de les processons, de les festes majors… I distribuir sempre elements per a la reflexió i la pregària: estampes, díptics, PPS, etc. Evangelitzar les devocions i tradicions de la religiositat popular dels nostres poblets. Revisar els textos d’alguns Goigs o altres textos, perquè mantinguin la veritat teològica i pastoral necessària.”
