El diumenge dia 11 de juny a totes les Parròquies del Bisbat es va celebrar amb solemnitat la festa tan tradicional del Corpus Christi, exaltació de l’amor a Jesús, fet Eucaristia per a la salvació del món, i manifestació de fe popular en la seva presència real que ens acompanya al llarg de la vida. A moltes parròquies va tenir lloc un Acte eucarístic o una Processó pels carrers del poble, prolongació de l’Eucaristia, amb el desig que el Senyor visiti amb la seva presència salvadora tots els racons de la vida de cada dia.
A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe Joan-Enric, acompanyat del Vicari General i Rector, Mn. Ignasi Navarri, de Mn. David Codina i del diaca permanent Mn. Antoni M. Serra i els seminaristes, els infants de la 1a. Comunió i els fidels assistents, va presidir al migdia la solemne Eucaristia i la processó que va sortir del temple Catedralici fins arribar al Claustre on hi van participar un bon grup d’infants que enguany havien rebut la seva primera comunió, i els Armats de la ciutat que van acompanyar el Senyor en processó amb els seus tocs.
A la seva homilia Mons. Vives va subratllar com la solemnitat del Cos i la Sang de Jesús s’ha d’entendre des de la dimensió de lloança de la fe: “glorifica el Senyor Jerusalem”, com cantava el salm responsorial de la festa. Realment només podem admirar i glorificar el Senyor que ha estimat tant el món que s’ha volgut quedar entre nosaltres, a través del seu Cos i de la seva Sang. La celebració de l’Eucaristia actualitza el sacrifici de Jesús a la creu perquè creiem el que Jesús ens va dir amb la seva paraula poderosa: “feu això que és el meu memorial”. Per això Mons. Vives animà els fidels a estimar i valorar molt l’Eucaristia i recordà com en aquella dia molts llocs del món passegen el Cos de Crist a través dels carrers de les ciutats per manifestar-li que l’estimem i que volem que beneeixi els carrers, les persones, els malalts… tota la nostra vida. Ens cal tenir més fe i no dubtar del que Jesús va dir, com ho han fet grans personalitats i científics com Antoni Gaudí que al final de la seva vida va ser immortalitzat acompanyant la processó del Corpus pels carrers de Barcelona. La creació lloa el Senyor i els animals, els oceans, les muntanyes i per això també nosaltres ho hem de fer. Finalment, l’Arquebisbe va recordar que en aquell dia se celebrava el dia de la Caritat perquè l’Eucaristia no pot ser autèntica si no ens porta a l’amor envers els germans, especialment els més necessitats, i animà a agrair el treball que tots els voluntaris i els treballadors i grups parroquials de Càritas duen a terme de forma desinteressada.
En acabar l’Eucaristia va tenir lloc la processó amb el Cos de Crist per la Catedral fins el Claustre en un clima gran de respecte i devoció, mentre els armats acompanyaven amb el seus tambors i s’intercalaven cants eucarístics i els infants acompanyaven el pas del Senyor llençant flors i pètals pel camí on havia de passar. Al centre del claustre, que lluïa amb la seva bella austeritat romànica, va tenir lloc una senzilla “statio” amb la benedicció des d’allí amb el Santíssim Sagrament envers tots fidels de La Seu i de tota la Diòcesi d’Urgell i, ben especialment, els malalts i els qui poden passar per moments de dificultat. Els infants de la primera comunió van fer unes pregàries directes a Jesús i una jove va cantar el cant eucarístic meditatiu “Anima Christi”.
Al final de la processó l’Arquebisbe beneí el Poble de Déu amb el Santíssim Sagrament i agraí a tots els qui amb el seu esforç havien fet possible l’acte eucarístic.
