L’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dia 10 de desembre l’Eucaristia solemne de la Festa de la M. de Déu de Loreto al seu Santuari a Llardecans (Bisbat de Lleida), invitat pel Rector i encarregat del Santuari Mn. Josep Maria Cebrià. Concelebraren amb ell l’Arxiprest un bon grup de preveres de Lleida i Tarragona, que volgueren fer-se presents per honorar la Mare de Déu.
L’Eucaristia comptà amb la presència de l’Il•lm. Sr. Alcalde de Llardecans, Sr. Miquel Sas, així com molts dels regidors de la Corporació Municipal i una gran quantitat de fidels i devots de la Mare de Déu de Loreto, molt estimada al poble, així com també diverses associacions i moviments parroquials que presentaren llurs ofrenes a la Verge Maria.
A la seva homilia l’Arquebisbe ha glossat la figura de Maria com a Mare de la fe i ha exhortat els fidels a veure Maria com a Llar i com a Refugi ja que Loreto fa referència a la casa de la Verge Maria, la Santa Casa on va néixer la Mare de Déu, traslladada miraculosament de Natzaret a Loreto (Itàlia). Maria ens invita a entrar per Ella fins a Déu. Ella és porta de la casa més acollidora i refugi en els moments d’adversitat.
Recordà el sermó famós de Sant Bernat de Claravall que, situant-se en aquesta casa, suplicava Maria, en nom de tota la humanitat, que acceptés el que li demanava l’àngel Gabriel i així es fes realitat la salvació i la llum de Déu per l’Encarnació. Mons. Vives ha animat els fidels a preguntar-se què li diríem nosaltres a l’anunci de l’àngel, faríem com va fer la Verge Maria, que li ho donà tot? I recordà com la fe és aquesta disponibilitat total a l’amor de Déu. També va convidar el poble fidel a pregar amb l’oració més antiga que coneixem dirigida a la Verge Maria: Sub tuum praesidium: “Sota la vostra protecció, ens refugiem, oh Santa Mare de Déu; no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda” trobada ja vers el 250 en un papir copte, escrit en llengua grega.
La devoció a la Mare de Déu de Loreto, estesa per tot el món, fou especialment viva als països Catalans al llarg dels segles XVII i XVIII, durant els quals nombroses poblacions erigiren capelles i santuaris amb aquesta advocació. Probablement és al voltant del segle XV quan es concreta la llegenda que té a veure amb Llardecans, segons la qual tot comença amb l’entrada d’un grup de soldats a un llogarret derruït, a l’església del qual, un d’ells trobà una imatge de la Mare de Déu, de pedra, que s’endugué a la motxilla. De tornada cap a casa seva, en una de les etapes pernoctà als afores de Llardecans. L’endemà, quan va intentar seguir el camí, el pes de la motxilla era tan gran que no podia amb ella. Interpretant que aquest fet es devia a la voluntat de Maria de romandre en aquell indret, el soldat la protegí davall d’una “mateta” i, tot apesarat, seguí el seu camí de retorn. Descoberta aquella imatge per la gent del poble, de seguida començaren a venerar-la allí mateix, sota l’advocació de Loreto, erigint-hi un petit oratori. Amb la voluntat de donar-li una estança més digna, ben aviat decidiren edificar una capella dins el poble, mes el dia del trasllat de la imatge la trobaren enderrocada. Al veure que el mateix succeïa per segona vegada, el habitants del poble van voler-hi veure un designi de la Verge i optaren per edificar una capelleta prop del lloc on és l’actual, fora dels murs de la vila. Al cap de poc anys, aquesta capella primitiva fou substituïda per una altra, que s’inaugurava el dia de Sant Joan de l’any 1628 i que, al seu torn, seria substituïda per la capella actual, inaugurada el 15 d’Agost de l’any 1760, després d’uns quants anys de treballs difícils.
El cant dels goigs a llaor de la Mare de Déu i la veneració de la bonica imatge clogué la celebració eucarística. Posteriorment l’Arquebisbe es traslladà a l’Ajuntament de Llardecans acompanyat per l’Il•lm. Sr. Alcalde i firmà en el llibre d’honor del poble i pogué saludar els membres de la Corporació Municipal que oferiren un piscolabis. Acte seguit Mons. Vives visità l’església parroquial ben restaurada, acompanyat pel Rector del poble. Un dinar de germanor amb els sacerdots i els col•laboradors parroquials i amics, a la Casa Rectoral, clogué la jornada festiva a llaor de Maria.