La comunitat portuguesa del Principat d’Andorra amb altres devots va participar molt activament en la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Fàtima a Meritxell el diumenge 12 de maig a la nit. Presidits per l’Arquebisbe i Copríncep d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i pel P. Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès, encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, els fidels i els sacerdots de les Valls d’Andorra, amb l’Arxiprest de les Valls i el Capellà Custodi del Santuari Basílica, es van aplegar als peus de la carretera general que porta al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per resar el Sant Rosari tot fent una processó amb torxes, portant la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de Fàtima i amb llums a les mans.
Arribats a la Basílica, tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, tota en llengua portuguesa, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries; i pels Rectors de Canillo, Encamp, St. Julià, Escaldes-Engordany, La Massana, pel P. Albano Teixeira i per Mn. Jordi Miquel i Mn. David Codina.
A la seva homilia l’Arquebisbe subratllà que celebrar la festa de Ntra. Sra. de Fàtima ens porta a donar a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Ella es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús, l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat, però plena de fe i d’esperança; font de llum i de vida; perquè va creure i va estimar de forma única. Per l’Evangeli sabem que Ella va rebre dels llavis del mateix Jesús el gran do de ser Mare del deixeble que Jesús estimava, Mare de l’Església i Mare de tota la humanitat: “Aquí tens el teu fill”.
I va fer notar que els fidels que omplien el santuari-basílica de Meritxell venien aquella nit santa i joiosa com a pelegrins; no dormien sinó que vetllaven per rebre-la i acollir-la a casa seva, com feren els petits pastors de la Cova de Leiria, per tenir-la ben en el nostre cor. Va animar a estimar la nostra Mare celestial, venerar-la i omplir-nos de reconeixença agraïda. La Pasqua va portar l’esclat de joia dels deixebles i el seu enviament per a la missió, i Maria els acompanyà, els reuní per pregar amb ells i esperà, amb ells, el do de l’Esperit Sant a la Pentecosta, que corroborava la seva missió apostòlica. Maria continua acompanyant i ajudant el poble cristià en totes les seves necessitats i en aquesta Pasqua ens demana que no siguem sords a la crida del seu Fill, el Ressuscitat, que venç la por.
Com Maria li va dir que sí a Déu, i va acceptar a la Creu la seva vocació maternal, podem entendre que dir-li sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa, diu el Papa Francesc. I és que la crida del Senyor, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se’ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem. A la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà, el passat gener, el Sant Pare deia als joves: Déu té un somni amb cada un de nosaltres, amb els seus fills, amb els qui l’estimen i el segueixen”. Dir “sí” al somni de Déu és seguir-lo i implica oferir-li tota la vida, i oferir-la del tot, per sempre. Diguem-li que sí al Senyor, per Maria. Com van fer els pastorets canonitzats fa dos anys, St. Francisco i Sta. Jacinta. I també Sor Lucia… Dir “sí” a Maria és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveixi de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne. Els camins són oberts… Per això hem de demanar a la Immaculada Verge Maria que ens ajudi a respondre generosament a Déu, i a viure amb coherència la nostra fe. I demanem que molts escoltin la crida, no tinguin tanta por i converteixin la seva fe en servei. Que cerquin la ruta, i es posin en camí. Finalment, va animar els fidels a portar-li a la Verge de Fàtima, tots els anhels i les necessitats dels portuguesos, dels andorrans de tots les homes i dones del món, especialment els emigrants i els qui sofreixen. Ella ens farà instruments del seu amor i Ella serà la font d’aigua viva que ens aporti confort espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida.
En acabar la celebració eucarística els fidels volgueren agrair la presència de l’Arquebisbe i l’obsequiaren amb uns productes propis de Portugal. La celebració va acabar amb la veneració a la Mare de Déu de Fàtima amb profunda devoció i emoció per part dels fidels.
{youtube}iikvHChcDDM{/youtube}