El Nadal és ocasió per a estrènyer llaços de fraternitat i afecte, i també de comunió eclesial, especialment amb l’Arquebisbe Joan-Enric en la seva tasca com a guia i pastor de la Diòcesi. D’aquesta manera, Mn. Josep Maria Mauri, Vicari general d’Urgell, ha expressat el sentir dels sacerdots i treballadors del Bisbat reunits el migdia del dia 24 de desembre a la sala d’actes de la Casa del Bisbat en la tradicional felicitació nadalenca a l’Arquebisbe.
Mn. Mauri s’ha referit en les seves paraules de felicitació a l’exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii gaudium, per destacar que vivim una nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria del creient que té Jesús com a centre i model de vida. Tenim motius per estar alegres, perquè amb les seves paraules i els seus gestos el Sant Pare està obrint camins d’esperança que ens mostren la sortida del laberint de pessimisme i descoratjament que viu gran part de la societat actual.
Tot seguit, ha pres la paraula Mn. Ignasi Navarri, Vicari general d’Urgell, per fer repàs agraït de l’any que ara acaba. Marcat per dos esdeveniments succeïts amb escassament un mes de diferència: la renúncia del Papa Benet XVI, l’11 de febrer, i l’elecció del nou Papa en la persona del Cardenal Jorge Mario Bergoglio, que prengué el nom de Francesc.
El 2013, any en què s’ha acomplert el vintè aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Vives, ha estat ric en esdeveniments importants també per a l’Església catalana i diocesana, entre els quals Mn. Navarri ha destacat especialment la beatificació a Tarragona el 13 d’octubre de 522 màrtirs del segle XX, deu dels quals nascuts i batejats a la Diòcesi d’Urgell, així com les moltes manifestacions de vida cristiana que ha propiciat la celebració de l’Any de la Fe, clos el 24 de novembre amb l’ordenació diaconal dels seminaristes Pere Morales i Joseph Geetafonkalan. Un Any de la Fe que començava a Urgell amb l’ordenació sacerdotal de Mn. Alfons Velàsquez i que ens ha deixat també els dons de l’ordenació com a prevere de Mn. Emili Villegas i com a diaca permanent de Mn. Josep Caba.
La invitació que féu Benet XVI a “viure una autèntica i renovada conversió al Senyor”, tal com ha recordat Mn. Navarri, s’ha traduït a Urgell amb esdeveniments multitudinaris com la Jornada diocesana del 15 de juny, la Mariàpolis a La Seu, la primera setmana d’agost, o el Canòlich Music, el primer festival de música cristiana fet mai a Andorra; a més dels 3 pelegrinatges a Roma i a Terra Santa, que enguany han tingut una resposta de participació especialment nombrosa entre els fidels de la Diòcesi.
I a tot això cal afegir la molta feina feta dins el que es pot considerar la marxa normal de la Diòcesi, amb especial atenció a la important tasca que desenvolupen Càritas (que ha vist com augmentava un any més el nombre de famílies ateses) i Mans Unides; i la solidaritat mostrada de manera espontània pels veïns i autoritats de la Vall d’Aran davant els estralls que van causar els aiguats del 17 i 18 de juny a diferents comarques del Bisbat però sobretot a les terres araneses, on va afectar greument diverses poblacions, va fer malbé edificis, ponts i carreteres, i va anegar el Santuari de la Mare de Déu de Mijaran.
L’acte s’ha clos, com és tradició, amb la glossa biogràfica d’un personatge il·lustre fill del Bisbat. D’un personatge, com ha dit Mons. Vives, el pas del qual per la terra ha estat reflex, com la lluna respecte del sol, de la llum de Jesús. Enguany ha estat el Dr. Jaume Fiella, nascut a Tremp a mitjans del segle XV, eminent jurista a Tolosa i Roma a la Cúria Papal, Canonge d’Urgell i també Degà i Canonge del Capítol de Barcelona, President de la Generalitat del 1514 al 1515 pel braç eclesiàstic i fundador de l’Hospital per a Pobres de Tremp, institució que encara perdura en l’actualitat com a Fundació Fiella. La historiadora Dra. Roser Salicrú ha estat l’encarregada de repassar la vida del Dr. Fiella, tot centrant-se en alguns dels episodis que mostren les moltes dignitats eclesials i civils que va desenvolupar així com l’estima que, malgrat els viatges que va fer i residir molts anys a Barcelona, va mantenir sempre per la seva vila natal de Tremp.
