Les guerres i les persecucions sempre comporten molta destrucció i gravíssimes ferides, unes de materials i altres de morals i espirituals. Pensem en els morts i les destruccions de béns, en els desplaçats i refugiats, en les famílies trencades per sempre, en els orfes i els ferits, en els odis i venjances que es generen durablement, i les conseqüències d’aquells conflictes sempre més obertes, com ferides mal tancades. Són les víctimes innocents del mal, que estem obligats a mirar de cara. La guerra sempre és un gran desastre per a la humanitat. Tot es perd amb la guerra.
Aquell fou un viatge dolorós vers la llibertat. Són commovedors els testimoniatges de persones que van poder escapar a l’horror de la guerra, amb l’ajuda d’altres persones que els guiaren per camins d’alliberament i els acolliren com a bons samaritans. Perquè en la guerra i en tots els moments difícils de la vida, també es manifesten els sentiments de compassió i d’amor. Ho podem comprovar en l’acollida d’Andorra a sant Josepmaria. Aquell viatge i l’ajuda de la Verge Maria en moments dolorosos de gran prova, així com l’acollida dels mossens i del poble andorrà marcà la seva vida. Sempre en restà molt agraït, i guardà com un gran tresor i tot un símbol la rosa lliurada a Rialb, que li aportà tant de consol espiritual, i que sempre l’acompanyà.
Fa 75 anys vam acollir un sant. Els andorrans mostraren amb fets -sabent-ho o no- el valor de la gran virtut de la caritat, en ajudar Sant Josepmaria i tots aquells homes i dones forçats a viure el camí dels fugitius. I ens estimulen a fer-ho a nosaltres avui envers tota mena de persones necessitades. De fet, en tot foraster hi ha amagada la presència del mateix Déu. “Era foraster i em vau acollir” diu Jesús a l’Evangeli (Mt 25,35), i és Ell que proclama “feliços els compassius, perquè Déu se’n compadirà” (Mt 5,7). Entre nosaltres es féu realitat l’Evangeli: “Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa” (Mc 9,41).