Dilluns dia 3 de maig a l’església de la Residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell de La Seu d’Urgell van tenir lloc les exèquies de la Gna. Mercè Caminal i Maestre, de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, de 88 anys d’edat i natural de Tírvia.
La celebració fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i concelebrada per Mn. Ignasi Navarri, Vicari General i Rector de la Parròquia; Mn. Jordi Miquel, Mn. Jorge Armando Moncayo i Mn. Pau Bellido, capellans de la Comunitat de Religioses, i Mn. David Codina.
A l’Eucaristia hi foren presents la Gna. Victòria Beltran, Consellera General de l’Institut; la Superiora de la Comunitat, Gna. M. Carmen Gros Pomar, les altres germanes de la comunitat de La Seu d’Urgell, les germanes i nebots de la Gna. Mercè i altres religioses, i veïns i fidels de La Seu que l’estimaven i apreciaven, i que van voler acompanyar-la.
En iniciar-se la celebració, la Gna. Visitación Lorenzo va llegir una breu nota biogràfica de la Gna. Mercè Caminal i va destacar la caritat fraterna, la disponibilitat en el servei i la seva bonhomia i bon humor que sempre va aportar als llocs on havia estat destinada com Mataró, Escaldes-Engordany al Principat d’Andorra, o Sevilla i Bèlgica, entre altres.
A la seva homilia l’Arquebisbe glossà les lectures de la Festa dels apòstols St. Felip i St. Jaume. La primera lectura (1 Co 15,1-8) és el text escrit del Nou Testament més antic sobre els testimoni de la resurrecció del Senyor. L’Arquebisbe animà els fidels a prolongar la lectura del text ja que cadascú de nosaltres ha de ser testimoni de la resurrecció de Jesús com ho fou la Gna. Mercè a través de la seva consagració com a religiosa de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell seguint el carisma de la Beata Anna Maria Janer dedicada sobretot a l’ensenyament. A tots se’ns ha aparegut el Senyor i ens ha enviat a ser els seus testimonis, com ho foren els apòstols.
A l’Evangeli Jesús s’autoproclama “el Camí, la Veritat i la Vida”, i que el que li demanem en el seu nom Ell ho farà, i per això sempre els cristians acaben les nostres pregàries proclamant “Per Crist Senyor Nostre”. Ell és el camí que ens porta envers el Pare i confiem en la seva Paraula poderosa que ens ha dit que “sempre que em demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré”. Mons. Vives va destacar com una jove de la postguerra, nascuda en un lloc humil com el poble de Tírvia (Pallars Sobirà), s’havia consagrat amb 18 anys en fer la seva professió religiosa i havia donat molt de fruit a tots els llocs on havia servit pastoralment i on l’havien destinada, vivint la seva consagració amb disponibilitat i donació. I portant arreu la caritat de Crist.
