Fa un any, amb motiu del centenari de la revista franciscana “Terra Santa”, el Papa Francesc deia que “donar a conèixer Terra Santa suposa transmetre el ‘Cinquè Evangeli’, és a dir, l’entorn històric i geogràfic on la Paraula de Déu es va revelar i després es va fer carn en Jesús de Natzaret, i alhora significa conèixer les persones que avui hi viuen, la vida dels cristians de les diferents Esglésies i denominacions, però també la dels jueus i musulmans, per intentar construir, en un context complex i difícil com el de l’Orient Mitjà, una societat fraternal”. Això és el que des de fa una vintena d’anys, al gener, anem duent a terme la “Coordinadora de Bisbes en suport de Terra Santa” (HLCoordination), de la qual formo part per la Conferència Episcopal. Enguany hem visitat Jordània, també part de la Terra Santa, ja que fou la terra on Moisès veié la Terra Promesa, des del Mont Nebo, també lloc del ministeri del Baptista i del Baptisme del Senyor, i de l’inici del seu ministeri, lloc que guarda els mosaics de Màdaba, per esmentar-ne només alguns aspectes.
Al final de la trobada fem públic un Comunicat on expressem els reptes que tenen al davant les comunitats cristianes, que a Jordània són una minoria ben acceptada en aquell vast món musulmà. Se saben descendents dels cristians que van fugir de Jerusalem després de la persecució del segle primer, i al Jordà, van formar-hi una comunitat abans d’arribar a Antioquia. La seva Església sempre hi ha estat present durant els darrers 2.000 anys i han estat testimonis de la fe en Jesucrist al llarg de la història. Una història no gens fàcil, sovint martirial, però que els esperona a romandre-hi perquè són els custodis del llocs sants i volen que pelegrins de tot el món vinguin a trobar-se amb les pedres vives de Terra Santa. Ja porten catorze segles convivint amb l´Islam, experimentant el diàleg i compartint la mateixa cultura, llengua, història i destí. Ells veuen que poden contribuir al diàleg de tota l´Església amb l´Islam. Volen dur a terme la missió d’estar al servei de tothom, començant per la comunitat cristiana, i anunciant l’Evangeli de la pau, l’amor i la dignitat humana. Servir tothom, en educació, salut, assistència i acollida generosa dels emigrants i refugiats que allà són quasi 4 milions, en un país d’11 milions d’habitants. Les famílies i les parròquies, amb Càritas Jordània al davant, han estat exemplars. També la monarquia i les autoritats. Volen que es parli més de “comunió” que de “solidaritat”.
El Vicari patriarcal de Jordània, Mons. Jamal Daibes, ens deia que la nostra visita era més que un pelegrinatge, era una visita de comunió, que els feia sentir part de l’Església universal a la qual tots pertanyem tenint el Crist com a Cap. Ell agraïa la nostra presència, les oracions i el suport. Amb els altres pastors de Terra Santa denunciava que, a Palestina, no hi ha convivència pacífica, s’agreuja la violència, creixen els assentaments contraris al dret internacional i perilla la pau respectuosa entre religions. Hem de fer realitat l’anhel de pregar i treballar per la pau a l’Orient mitjà (Turquia, Palestina, Israel, Líban, Síria, Iraq, Egipte, Iemen i Jordània) que porti a una solidaritat més gran feta de servei a la pau i defensa de la dignitat de la persona i els drets humans.