Quaranta dies que ens preparen a la Pasqua i que representen el nombre misteriós de dies que Jesús va passar fam al desert i dels anys viscuts pel poble hebreu, guiat per Moisès, caminant cap a la Terra Promesa. L’Església sempre camina cap a la Pasqua, anhela millorar la vivència de la fe i del testimoniatge cristià, i fent cas dels ensenyaments de Jesús (rellegim Mateu 6!), retorna, a l’inici de la Quaresma, sobre aquestes 3 paraules clau: almoina, oració i dejuni. Les podríem reprendre també nosaltres. En si mateixes no tenen valor, i poden portar l’home a omplir-se d’orgull pel que sap fer bé: “les meves obres bones”, quan nosaltres sabem que només Déu és Bo i només Ell fa les coses bones, omplint-les de la seva Bondat! Ell ens ha de canviar el cor!
Avui, es dóna culte al cos, es prediquen dietes de salut, s’adora el diner, i es busquen les accions que puguin fer-nos sentir autojustificats. Hi ha por al silenci, i el soroll ofega les crides interiors de l’Esperit i de la consciència. En aquestes temptacions s’hi amaga una veritat que Jesús revela: necessitem oració, almoina i dejuni, perquè són camins privilegiats per a trobar Déu, i en Ell, trobar-nos a nosaltres mateixos.
1. L’almoina: ens cal aprendre a donar qualsevol cosa de nosaltres (no només diners, sinó també temps, consol, consell…) a qui ho necessita. Serem més autèntics, més rics de les riqueses que no pesen i que no es deterioren amb el temps. I podrem ajudar els qui pateixen. L’almoina allibera i fa feliç!
2. L’oració: no és un temps per a centrar-nos en nosaltres mateixos sinó totalment en Déu i en les coses espirituals. La reflexió sobre els nostres problemes, límits, pecats ens ajudarà, certament, però ens cal meditar sobretot el que Déu fa i ha fet per nosaltres, per cada un de nosaltres. I agrair-ho. Meditem el Parenostre, llegim un trosset de l’Evangeli cada dia, estimem el temps de silenci que ens porta a demanar, a adorar, a estimar. I així ens obrirem a una esperança real i capaç d’iniciativa.
3. El dejuni: no abusar del menjar per poder estar més lliure, i poder trobar Jesús en l’oració i en els germans. Dejunar per també compartir solidàriament, i per trobar temps per al silenci, la lectura de la Paraula de Déu i el servei.
En Jesús no hi ha cap menyspreu a la vida, a les coses o als aliments. Va ser anomenat golut i bevedor perquè participava en banquets, obria els ulls a les flors, als animals, al rostre dels homes i les dones. Però a la vegada ens va ensenyar el bé més preciós, la llibertat. Tot és bo però res no pot ocupar el lloc de Déu. Hi ha un sol Senyor, i Ell ha de ser la nostra única font de Vida.