La pedagoga Montessori fa cent anys deia que el que no s’aprèn a casa amb els pares i amb els avis no s’aprèn a l’escola ni a la catequesi. Guy Gilbert, le prêtre des loubards, escriu que l’educació dels infants i adolescents s’ha de fer a casa. I afegeix: cada casa ha de tenir una porta de darrere perquè el fill i la filla puguin escapar-se quan vulguin. A casa aprenen a obeir, al carrer a ser autònoms. Una porta del darrere es diu colònies. Les colònies són la tercera pota del tamboret de l’educació: educació familiar, educació formal de l’escola i l’educació del lleure. L’educació en el lleure és un dels drets de l’infant.
L’estiu de 1975, enguany fa 50 anys, una casa del Pas de la Casa no tenia la porta de darrere. Els pares treballaven al supermercat. El nen tancat a casa tot el dia acabà posant foc al pis. Acabada la missa, que se celebrava a la sala del cine, un feligrès comentant la desgràcia, preguntà: qui cuida dels infants quan els pares treballen?. La Mare de Déu de Meritxell, va respondre el mossèn celebrant.
“De les tristors en farem Llum”, canten els ainistes. L’estiu 1976 es va obrir la porta de l’obra social, lúdica i pedagògica de la Mare de Déu de Meritxell. Tots els santuaris han de tenir la seva obra social, deia l’abat de Montserrat Cassià Just. El primer torn acollí 38 infants, dels quals 22 eren del Pas de la Casa. Els monitors voluntaris, formats durant el curs 1975-1976, eren els alumnes de la classe de cultura religiosa de l’IEBA (Institut Espanyol de Batxillerat).
Amb el generós cop de mà de l’Escola Mirall dels germans Maristes d’Igualada vertebraren els objectius pedagògics:
- Fer país. La sardana del Pare Ambròs canta: és Andorra un paradís. Gaudim-lo tot coneixent-lo.
- Crear lligams d’amistat, diu el Petit Príncep. La convivència d’unes colònies crea lligams per a tota la vida.
- Conreem la creativitat fent volar la imaginació per fer feliços als altres. Els tallers acullen tot el que l’infant porta a dins.
- Fomentem els esports més complets i a l’abast de tots, el senderisme de muntanya a l’estiu i l’esquí de fons a l’hivern.
- Sembrar els valors humans i els valors de l’Evangeli: espiritualitat, pau, alegria, perdó. El bany de naturalesa en els camins, llacs i cims andorrans i el cant són els canals de transmissió d’aquests valors.
- Respectar la fe que cada infant duu de la seva casa.
El camí obre camins. L’any 1995, enguany fa 30 anys, AINA creà el campament CAINA per acollir els joves que no havien pogut entrar al campament TAMARROS. CAINA són tres anys, 1er. Camins; 2on. Llacs i 3er. Cims. És un campament itinerant que amb tres estius recorre tota Andorra.
Per l’arribada a Andorra de nombrosos emigrants, AINA completa el seu ADN amb un nou valor: la inclusió. Després d’unes colònies els infants canten en català, coneixen les muntanyes i troben amics per caminar per la seva pàtria d’adopció.
La cirereta de 49 anys de colònies no pot ser més dolça i agraïda. Obrim portes per als infant d’Andorra, del bisbat d’Urgell, de la Terra Ferma de Lleida i els joves devots de la Mare de Déu de Queralt:
Grup Sardanista Montserrat 141 infants i joves del dia 21 al 29 de juny.
Tres torns de colònies a la casa AINA, de l’1 de juliol al 10 d’agost, amb 96 infants de 7 a 11 anys a cada torn i 21 monitors.
Tres torns de colònies a la Borda d’AINA amb 46 adolescents de 12 a 14 anys i 7 monitors
Campament CAINA del dia 14 al 20 de juliol amb 40 joves i 7 monitors.
Campament TAMARROS amb 40 joves i 8 monitors del 28 de juliol al 10 d’agost.
El grup Berguedà de CAMELLS DE BORREDÀ amb 120 joves i monitors del 13 al 20 d’agost.
Els infants de Sant Josep de la Muntanya al Casal Sant Serni amb 30 infants i dues germanes i dues educadores del 15 al 30 d’agost.
“Qui dona un vas d’aigua a un infant, me’l dona a Mi” ens diu Jesús que lliurà les claus a Pere perquè obrís les portes a tothom.
Mossèn Ramon de Canillo
