Avui dia 13 d’agost, fa 87 anys que a Salàs de Pallars, foren afusellats per la seva fe i per ser sacerdots, durant la persecució religiosa de la guerra civil espanyola, 7 preveres diocesans d’Urgell, i avui en fem la memòria litúrgica. Són els testimonis fidels que van creure i van ser perseverants. Déu ens els ha donat, beatificats, com a intercessors en els combats. Són els estimats beats Mn. Josep Tàpies, Mn. Pasqual Araguàs, Mn. Silvestre Arnau, Mn. Josep Boher, Mn. Francesc Castells, Mn. Pere Martret i Mn. Josep-Joan Perot, que la nostra Diòcesi engendrà a la fe i consagrà amb el sacerdoci, i ara preguen per nosaltres i són un far de llum per al nostre temps. Tal com deia el Papa Benet XVI, “Avui la veritable força de convicció de la fe ve novament dels seus testimonis”. En temps d’increença i en una societat que veu com se li va imposant una cultura laïcista, indiferent i a vegades contrària als valors i a l’antropologia cristianes, ens cal revalorar la veritat, la fermesa i l’autenticitat dels compromisos presos a la vida. Estem massa instal·lats en la precarietat de les decisions, i sembla el més normal la infidelitat als compromisos. Déu és fidel i espera la nostra fidelitat, que és la permanència en l’amor. El Papa Francesc alerta davant les tres grans temptacions del diable a Jesús: “sobre el pa i el que és material; sobre l’espectacle i l’èxit; i l’apostasia, l’adoració dels ídols” (cf. Mt 4,1ss). Temptacions quotidianes per als cristians. Ens hem de guiar pel poder de l’Esperit Sant. Si no, caiem en la tebiesa religiosa que porta a la mundanitat, que Jesús anomenava hipocresia.
Rebre el gran do de la fe pel baptisme és un compromís irrevocable de Déu misericordiós envers cada cristià, que reclama una resposta també irrevocable i fidel del creient. La nostra vinculació al Crist l’anomenem “fidelitat” i això significa no només perdurar, sinó mantenir un esperit atent per tal de créixer en la fidelitat contínuament, sense mitges tintes. Ja que Déu és fidel en l’amor, volem acollir amb agraïment aquest amor i donar fruits, en el temps. Ens caldrà estar atents a les “patologies” de la fidelitat com són la doble vida, la insensibilitat, la mediocritat, les ambigüitats, les intermitències sense estabilitat, o la perseverança sense santedat, sense radicalitat evangèlica compromesa. Ens hi ajudarà la contemplació de la fidelitat de Crist al Pare i l’atracció del testimoniatge de Mn. Josep Tàpies i els seus companys sacerdots màrtirs de La Pobla de Segur. No eren uns herois, sinó homes com nosaltres, sacerdots de les nostres terres, però van creure i es van obrir a la gràcia de Déu que els va sostenir. Ara són intercessors i models en els combats de la vida. Demanem-los la fidelitat en la fe i en els nostres compromisos, que és el que donarà credibilitat al nostre testimoniatge perseverant i fidel de Jesucrist.
Obrim-nos al do de l’Esperit Sant que ens fa fidels. Sense Ell no podríem fer res i tot resultaria estèril. Necessitem aprofundir en la fidelitat evangèlica, feta d’humilitat, perquè el cristià se sap dèbil però no s’instal.la ni es conforma amb la debilitat; fidelitat feta de creixements petits però constants; feta de petites fidelitats diàries però que constitueixen els grans compromisos de les nostres vides; i, sobretot, feta d’acolliment de la gràcia de Déu, que evitarà que caiguem en la temptació del cansament i del desànim, o l’angoixa per creure que tot depèn de nosaltres sols. Els màrtirs ens enforteixen i ajuden des del cel!