La pandèmia del Covid-19 ens empeny encara més a fer de la crisi socioeconòmica, ecològica i ètica que estem vivint un moment propici per a la conversió i per a la presa de decisions. Això es posa en evidència en el recent Document de la Santa Seu sobre Ecologia Integral (18.6.2020), En camí cap a la cura de la casa comuna. Cinc anys després de la Laudato si’, que és una catequesi per a la conversió a l’ecologia integral. Els objectius segons Mons. R. Gallagher es poden sintetitzar en rellançar la riquesa del contingut de gran actualitat de Laudato si’, oferir orientació per a la lectura de l’encíclica, fomentar la col·laboració entre Cúria i institucions catòliques que participen en la difusió i aplicació de Laudato sí, i oferir respostes als que desitgen col·laborar. Sempre comptant amb el que afirma el Papa Francesc: “la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i posar-la al servei d’un altre tipus de progrés, més sa, més humà, més social, més integral”.
Es tracta de cercar una nova harmonia amb la terra, amb els altres i amb un mateix. Utilitzar el judici i el discerniment per renovar els nostres sistemes cap a una major justícia. Una resposta que no només pertany als governs, sinó també a la societat i, en particular, a les parròquies i comunitats de base, que han de sentir-se urgides a prendre decisions informades i responsables. Laudato si’ mostra aquesta direcció, amb el seu enfocament del desenvolupament basat en l’ecologia integral, on tot està interconnectat.
El Secretari del Dicasteri per al Servei integral del Desenvolupament Humà, Mons. Bruno M. Duffé afirma que l’encíclica Laudato si’ podrà produir fruits de conversió únicament si els testimonis continuen el camí obert per ella. Per això caldrà anar explicant de manera pràctica la implementació dels objectius de l’encíclica, i caldrà reconsiderar i replantejar els llocs de la nostra activitat humana, la relació amb els elements (l’aigua, la terra i els oceans), la biodiversitat, el treball, l’economia, les finances, la vida de les comunitats locals i el planeta, és a dir el local i el global. I va proposar uns eixos de treball:
- Observar i deixar-se commoure per una terra que pateix en silenci i que el seu sofriment està directament relacionat amb l’activitat humana, així com amb el canvi climàtic que provoca aquesta activitat.
- Entrar en contacte amb una comunitat humana ferida per les creixents desigualtats i una conflictivitat cada vegada més forta.
- Contemplar la bellesa i la promesa del que se’ns ha encomanat a la Creació del Pare i en l’amor de Crist.
- Actuar i decidir en favor d’un altre desenvolupament que ja no es defineixi com un «cada vegada més» i una «fugida cap endavant» que esgota totes les formes de vida.
- Educar mitjançant el diàleg i les pràctiques quotidianes de la sobrietat.
- Finalment, celebrar, és a dir, recordar la promesa inscrita en cadascun de nosaltres, amb els nostres talents i les nostres experiències. I oferir el que hem compartit, les nostres penes i l’alegria senzilla, però alhora forta, de la solidaritat.
