L’Església nascuda del costat de Crist i enviada des de Pasqua, té també una nova manera de viure les relacions econòmiques. “Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per la pregària” (Ac 2,42). D’entrada l’Església estarà sempre per la comunió i la transparència. Avui, amb tants escàndols per corrupció, l’Església també exigeix una economia ètica, sense cobdícia ni avarícia financera, i reclama un nou ordre econòmic basat en valors humanistes, ja que és just reconèixer que ha d’anar sempre acompanyat per l’honradesa i la transparència. I cal predicar amb l’exemple. Benet XVI ho expressa en el darrer text de doctrina social eclesial, l’encíclica “Caritas in veritate“: “L’economia té necessitat de l’ètica per al seu correcte funcionament, no de qualsevol ètica sinó d’una ètica amiga de la persona… Avui es necessita tant la preparació econòmica professional com la coherència moral” (45 i 71).
“Tenir-ho tot al servei de tots“, significa compartir i viure del que l’Església rep de la generositat dels seus fidels, sigui directament com a donatius per poder exercir les seves finalitats o bé amb aportacions per serveis rebuts. Té els béns patrimonials que generacions actuals i anteriors han volgut cedir-li per a la seva missió, que és espiritual però que precisa d’un suport econòmic mínim. També es nodreix de les aportacions que lliurement els contribuents destinen en el moment de fer la declaració de la renda, com també les tenen altres institucions per a fins socials i per a causes molt diverses. I encara, es reben aportacions per subvencions o convenis molt ben delimitats en els seus requisits legals i absolutament transparents. Hi ha, doncs, una gran transparència!
Què fem amb aquests béns i amb els que rep de les persones que valoren el que representa l’Església? Primer de tot predicar la Paraula de Déu i celebrar amb dignitat el culte, tenir els temples en bon estat i oberts a tothom, amb el patrimoni catequètic-cultural cuidat, perquè la llibertat religiosa sigui efectiva. També és tasca molt pròpia de l’Església, ajudar a qui ho necessita (Càritas…), tenir cura de molts col·lectius amb enormes mancances i ser font de solidaritat en temps de crisi. Cal un suport suficient als ministres i persones contractades, encara que pot fer molt perquè compta amb un gran nombre de voluntaris. I en especial l’Església mira d’atendre moltes tasques que podríem considerar exercici de l’apostolat, des d’ensenyament i la catequesi fins a la caritat envers tants col·lectius desfavorits, així com compartir solidàriament tantes missions amb gran cooperació amb els col·lectius en vies de desenvolupament. No rebem un finançament directe de l’Estat sinó només per serveis prestats. I es paguen totes les taxes legals inclòs l’IVA i l’IBI, excepte el que la mateixa llei preveu com exempció per a l’Església com per a altres institucions. Agraïm aquest mecenatge perquè així podem fer millors i més coses per a la societat.
L’Església estarà sempre per la transparència que dicti la llei i seguirà complint la seva missió amb els mitjans de què disposi, fent molt “per tants que encara necessiten tant”, que és un lema molt nostre. Ara que aviat podem fer un gest important per a l’Església com és marcar amb una x la nostra declaració de renda, us animo a fer-ho, i demano que no abandonem l’ideal dels primers cristians, que sempre ens reclama comunió i “tot al servei de tots“.