La beatificació a Tarragona el proper dia 13 d’octubre de 522 màrtirs de la persecució religiosa durant la contesa civil espanyola del segle XX, ens omple d’una joia serena i profunda. Ells van donar generosament la seva vida per amor al Crist i a la seva Església. De forma injusta i cruel els fou arrencada la vida a la terra, però el seu sacrifici no es podia perdre, ja que ells triomfaven mentre eren occits. Ara són benaurats, canten al cel la glòria del Senyor, el Rei dels Màrtirs, reben el reconeixement de l’Església que els declara fills escollits i plens de virtut, i intercedeixen per tots nosaltres, mentre continuen mostrant-nos el camí estret de la fidelitat a Déu.
En l’Any de la fe necessitem admirar la bellesa dels seus testimoniatges que ens faran més valents a nosaltres, i més semblants a Déu Pare misericordiós. Ells perdonaren els seus botxins, com Jesús a la Creu, i ens ensenyen a ser portadors de reconciliació i de pau. Mai més la persecució per idees o creences, mai més les lluites entre germans, i que brilli sempre el respecte mutu, la llibertat i la comunió entre tots els homes i els pobles. Que la sang dels nostres estimats màrtirs i els sofriments de tanta gent innocent ens aportin gràcia, santedat, perdó, esperança i amor sacrificat.
A partir del dia 13, l’Església d’Urgell comptarà amb 10 nous màrtirs beats, nascuts a la fe a la nostra Diòcesi i amb camins vocacionals i de servei diferents i enriquidors, entre ells un sacerdot diocesà i nou religiosos. Són llums potents que ens indiquen el camí de la santedat: coneguem-los i estimem-los. Són de la nostra família diocesana i de l’Església universal: preguem-los en les nostres necessitats i honorem-los en les seves Parròquies d’origen.
Els seus noms estan inscrits en “el llibre de la vida de l’Anyell degollat” (Ap 13,8) i els volem recordar, estimar i honorar de tot cor. Són: Mn. Pau Segalà, prevere diocesà d’Urgell que era Ecònom de Mont-roig (Els Plans de Sió) en sofrir el martiri, i el seu germà el P. Francesc de l’Assumpció Segalà, carmelita, que foren afusellats junts a Lleida; el P. Ramon Oromí, fill de la Sda. Família; el P. Antoni Carmaniu, paül; el germà Sebastià Balcells, claretià; els 3 PP. Robert Grau, Joan Roca i Raimon Lladós, monjos benedictins de Montserrat; el germà Joaquim (Leonci Joaquim) Pallerola, de les Escoles Cristianes (La Salle); i el germà marista Aquil·lí (Baldomer) Baró. “Aquests són els qui vénen de la gran tribulació –diu l’Escriptura-. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs” (Ap 7,14).
Ens recordava en Concili Vaticà II: “És un deure de l’Església de fer present i quasi visible Déu Pare i el seu Fill encarnat, tot renovant-se i purificant-se sense parar, guiada per l’Esperit Sant. Això s’obté en primer lloc pel testimoniatge d’una fe viva i madura, educada precisament per a poder copsar amb claredat les dificultats i superar-les. Un testimoniatge insigne d’aquesta fe el donaren i el donen molts màrtirs. Aquesta fe ha de manifestar la seva fecunditat impregnant tota la vida, fins profana, dels creients, i movent-los a la justícia i a l’amor, sobretot envers els pobres” (G.S. n.21). Demanem per a nosaltres la gràcia de la fidelitat al Crist, per damunt de les nostres pròpies vides i alegrem-nos amb l’alegria que ve del cel i els màrtirs transmeten.