El signe admirable del pessebre

A la Carta apostòlica “Admirabile signum” “El signe admirable del pessebre”, el Papa Francesc va escriure el 2019 sobre el significat i el valor del pessebre per celebrar la vinguda del Nen Jesús. “En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet Infant per dir-nos que està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició” (n. 10). El pessebre és com un Evangeli viu, que convida a posar-se espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per trobar cada home i cada dona. Prové de St. Francesc d’Assís, qui el 1223, i a Greccio (Itàlia), va expressar que desitjava celebrar la memòria de l’Infant que va néixer a Betlem per contemplar amb els seus ulls el que va patir en la seva dependència com infant, com va ser reclinat al pessebre i com va ser col·locat sobre palles entre el bou i la mula. Aquell Nadal, juntament amb frares i altres persones, Francesc va trobar el pessebre amb el fenc, el bou i la mula. Després, amb gran alegria de tothom, el sacerdot va celebrar solemnement la missa, mostrant l’enllaç entre l’encarnació del Fill de Déu i l’Eucaristia. En aquella ocasió no hi havia figures: van ser-hi tots els presents.

El pessebre manifesta la tendresa de Déu que, essent el Creador de l’univers, s’abaixa cap a la nostra petitesa, i és una invitació a ‘sentir’ i a ‘tocar’ la pobresa que el Fill de Déu va triar per a ell mateix en la seva encarnació, així com una crida a trobar-lo i a servir-lo amb misericòrdia en els germans més necessitats. Tota la creació participa en la festa de la vinguda de Jesús. Per això col·loquem el cel estrellat, casetes, els animals i els pastors ja que tota la creació participa en la festa de la vinguda del Messies. Els àngels i l’estrella són el senyal que també nosaltres estem cridats a posar-nos en camí per arribar a la cova i adorar el Senyor. Els pastors esdevenen els primers testimonis de la salvació que se’ls ofereix. Maria és la mare que contempla el seu fill i el mostra a tots els qui vénen a visitar-lo. És la Mare de Déu Immaculada que no té el seu Fill només per a si mateixa, sinó que demana a tothom que obeeixin la seva paraula i la posin en pràctica. L’acompanya St. Josep, custodi de la família, que mai no es cansa de protegir-los i que no dubta a posar-se en camí davant l’amenaça d’Herodes. Fou el primer educador de Jesús infant i adolescent, que com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica. Els Reis Mags ens recorden la nostra missió evangelitzadora. Arriben d’Orient per contemplar l’Infant i oferir-li els seus dons. Mostren que tot cristià ha de ser evangelitzador i que es pot començar a caminar des de lluny per arribar a Crist. Davant d’Ell comprenen que Déu, igual que regula amb saviesa el curs de les estrelles, guia la història, derrocant els poderosos i exalçant els humils.

El pessebre comença a palpitar quan, el dia de Nadal, col·loquem la imatge beneïda del Nen Jesús. Aleshores Déu es presenta així, en un infant, per ser rebut als nostres braços. En la feblesa i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma, i ens revela la grandesa del seu amor, que es manifesta en el somriure de l’Infant i en estendre les mans cap a tothom. A tots ens abraça i beneeix. Preguem aquests dies davant del pessebre i acollim la Pau de Jesús, meditant les figures i tot el que representen.

Compartir