Jesús, que ens ve a visitar i a salvar novament en aquest Nadal que s’acosta, es fa seves les paraules del profeta Isaïes proclamades aquest diumenge: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61,1-2a). Revelen com entenia Jesús la seva vinguda i el seu ministeri d’alliberament, i ens fan entrar en la profunditat del seu Cor. També nosaltres ens hem de deixar conduir per l’Esperit i així farem les mateixes obres de caritat, viurem en la llum, i donarem glòria a Déu.
Vivim temps de crisi dura i llarga. Crisi sanitària i econòmica que travessa el món i colpeja persones i poblacions, fent més palesa la precarietat de la societat globalitzada, i que repercuteix en una mena d’angoixa existencial. Ens fan patir els ancians i els més vulnerables. Només des de la solidaritat trobarem camins de sortida i d’esperança, amb una redistribució més justa del treball i de la riquesa, i un exercici de les virtuts econòmiques, com ara l’austeritat, la solidaritat i la promoció d’activitats respectuoses amb la dignitat de la persona humana, que ens retorni el goig de viure i de preparar un futur més humà.
Hauríem de valorar més tot el que s’està fent des de les nostres parròquies i de les institucions d0ajuda y caritat, especialment des de Càritas i altres, amb tantes persones voluntàries mobilitzades, que estan posant els recursos pastorals i d’assistència que l’Església té, al servei dels afectats per aquesta pandèmia. Cal que mantinguem aquest treball caritatiu, i si pot ser l’augmentem, amb noves iniciatives que promoguin la solidaritat i la justícia. Tots hem de continuar en el camí del servei i l’entrega generosa envers els qui més ens necessiten. I és hora, també, de mirar endavant amb fe i de treballar amb esperança i més esforçadament pel bé de tots. No podem decaure en l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i hem de treballar amb esperança, en favor de la família i de l’anunci de la salvació que Crist ens ha portat. La seva Paraula ens dóna pau, i la pertinença a la comunitat cristiana ens aporta gran confiança i l’alegria de la salvació. Prenen vigència i actualitat, també, els principis orientatius de la Doctrina Social de l’Església, dels quals és hora de fer-ne un nou descobriment i una nova difusió. Aquesta és també una de les propostes del Papa Francesc a la seva darrera encíclica “Fratelli tutti”, “Germans tots”.
Jesús va escollir néixer pobre, en un pessebre, i ser acollit en primer lloc pels pobres i pels qui tenen un cor de pobre. El pessebre de Jesús, que aquests dies preparem a casa, ens ensenya a valorar i estimar totes les persones, i amb preferència els últims de la societat. El pessebre és una lliçó perenne d’humanitat. Jesús s’acosta sense ferir la persona humana, salvant-la des de la humilitat. I ens anima a lluitar per vèncer les pobreses, que són un mal, i a treballar perquè el Regne de Déu avanci, Regne de justícia, d’amor i de pau. Preparem el Nadal amb una referència constant als necessitats, als qui viuen atrapats per les conseqüències lamentables de la crisi sanitària, o que s’angoixen sense esperança. Jesús ve a “portar la bona nova als desvalguts (…) i a proclamar l’any de gràcia del Senyor”.
