Després de la Missa, a la Plaça Planell es va ballar l’antiquíssim “Ballet de Déu“, que va donar pas als “llevants de taula” on les majorales i les seves parelles van passar per les cases a demanar donatius i ajudes per a la festa.
I a la tarda, després de la visita a la Mare de Déu a l’església parroquial, els nens i nenes i les majorales van anar una altra vegada a plaça per a oferir al nombrós públic assistent un seguit de danses populars, aquesta vegada amb la música que va oferir un grupet d’alumnes de l’Escola de Música de Ponts. En aquesta ocasió es van rescatar alguns balls que feia més de 40 anys que no es ballaven en aquesta festa.
Una festa, com tantes altres del nostre Bisbat, on la fe, la tradició i la devoció s’agermanen, amb unes arrels clavades en el passat, però sense deixar de mirar cap el futur, amb ganes de fer perviure les festes, i que aquetes siguin més celebrades, populars, on la vivència religiosa en sigui el fil conductor. Tot sota la protecció de la Mare de Déu, en qualsevol de les moltes advocacions que tenim a la diòcesi, en aquest cas la Mare de Déu del Roser venerada a la Vila de Ponts.
