El diumenge següent a la celebració del Corpus Christi té lloc a la Parròquia de Ponts la tradicional festa del Roser, amb tot un seguit d’actes religiosos i tradicionals. Als vols de les 8 del matí va tenir lloc el rosari de l’aurora, on les majorales d’enguany i les del vinent, estaven acompanyades per moltes majorales d’altres anys. La imatge de la Mare de Déu del Roser va presidir l’acte de devoció, i una vegada retornats a l’església i amb la imatge al presbiteri, es van cantar els tradicionals Goigs del Roser. Abans de retornar a casa, els assistents van ser obsequiats amb una esplèndida i molt bona xocolata desfeta, amb coca i una mica de vi dolç de la terra.
Al migdia, de la Plaça Planell sortí el seguici de les majorales i els seus acompanyants, amb els nens i nenes amb vestit tradicional. També presidien la comitiva els representats de l’Ajuntament, i acompanyaven amb música de festa l’orquestra pontsicana; la presència dels Gegants del poble i la Colla gegantera encara donava un to més solemne a l’acte. Arribats a l’església parroquial, es va celebrar la Missa en honor de la Mare de Déu del Roser, i al final de la celebració es van beneir les roses i es va fer el traspàs de càrrecs entre les dues majorales sortints i les dues entrants.
Després de la Missa, a la Plaça Planell es va ballar l’antiquíssim “Ballet de Déu“, que va donar pas als “llevants de taula” on les majorales i les seves parelles van passar per les cases a demanar donatius i ajudes per a la festa.
I a la tarda, després de la visita a la Mare de Déu a l’església parroquial, els nens i nenes i les majorales van anar una altra vegada a plaça per a oferir al nombrós públic assistent un seguit de danses populars, aquesta vegada amb la música que va oferir un grupet d’alumnes de l’Escola de Música de Ponts. En aquesta ocasió es van rescatar alguns balls que feia més de 40 anys que no es ballaven en aquesta festa.
Una festa, com tantes altres del nostre Bisbat, on la fe, la tradició i la devoció s’agermanen, amb unes arrels clavades en el passat, però sense deixar de mirar cap el futur, amb ganes de fer perviure les festes, i que aquetes siguin més celebrades, populars, on la vivència religiosa en sigui el fil conductor. Tot sota la protecció de la Mare de Déu, en qualsevol de les moltes advocacions que tenim a la diòcesi, en aquest cas la Mare de Déu del Roser venerada a la Vila de Ponts.
