Sant Ireneu i Melitó de Sardes, dues figures importants del cristianisme, han estat els protagonistes de les ponències de la jornada de treball de l’Escola de Formació Permanent (EDFP) que s’ha dut a terme, aquest dissabte 10 de gener al Santuari del Sant Crist de Balaguer. La jornada de treball i formació ha estat acompanyada pel Director de la EFPD, Mn. Antoni Elvira, que també ha presidit l’Eucaristia posterior a les ponències.
El professor Carlos M. Marrero, de la Universitat de La Laguna, a les Illes Canàries, ha parlat de Sant Ireneu com pastor i testimoni de la fe apostòlica, i també del bisbe de Sardes, a l’Àsia Menor, Melitó, que va viure una església propera encara a la tradició apostòlica, i profundament arrelada en la celebració de la Pasqua.
Sant Ireneu
El Dr. Marrero va començar les seves ponències amb la figura de Sant Ireneu, deixeble de Sant Policarp, hereu directe de la tradició apostòlica, que va néixer cap a l’any 130 a l’Àsia Menor i que fou bisbe de Lió després de la persecució de l’any 177. Va explicar com la seva teologia neix de la cura del poble i de la defensa de la gent senzilla i de la comunió eclesial i de la unitat de l’Església. A través de la cita “La tradició dels apòstols es manifesta en tot el món” va anar desgranant la seva clau pastoral: la fe es transmet per testimonis vius i en comunió amb l’Església. Es tracta d’una fe rebuda, pública i eclesial, que vol evitar una fe fragmentada o individualista, que vol tenir cura de la transmissió integra de l’Evangeli. Va tractar del paper de Crist, com a centre de tota la història de la salvació, ja que en Ell, Déu assumeix la història humana per a sanarla des de dins, i refà també la obediència de l’home i obre de nou la co9munió amb Déu; perquè la salvació succeeix en la història concreta i en els processos humans.
Al llarg de la primera ponència va enfilar els conceptes de la salvació de l’home (que es produeix en integrar el cos, l’afectivitat, la fragilitat i la vida quotidiana); del paper pedagògic de l’Esperit Sant (assenyalant que la fe és creixement i discerniment, no experiència instantània); del gnosticisme i el marcionisme; de la moral, els sagraments i la vida cristiana (acompanyant els processos de conversió amb paciència i realisme); parlant de com anunciar una esperança concreta que transformi el present, a través del concepte escatològic de veure a Déu i viure, perquè la visió de Déu és plenitud de vida i no anul·lació de l’home.
Melitó de Sardes
A la segona conferència, va anar analitzant i explicant el paper de Melitó de Sardes i la seva obra més coneguda, la “Homilia Pasqual”, un dels textos cristians més antics conservats de prèdica litúrgica pasqual. Aquest no és un tractat teològic, si no que és una prèdica solemne, probablement proclamada durant la Vigília Pasqual. El seu llenguatge és poètic, repetitiu i de celebració: més que explicar la Paraula el seu objectiu és anunciar-la.
El centre de la homilia és Crist, presentat com el corder immolat la sang del qual allibera i salva, perquè és víctima innocent i al mateix temps salvador victoriós, la seva mort no és derrota, si no que és un pas a la vida. La Pasqua és viscuda com un pas de l’esclavatge a la lliberta; on la creu apareix com un tron de glòria i de victòria sobre la mort. Va parlar de l’actualitat pastoral de la Homilia Pasqual, assenyalant que ofereix claus molt interessants en el món d’avui: és una prèdica kerigmàtica, centrada en el que Déu ha fet en Crist, en la unió entre litúrgia i vida, i en la Pasqua anunciada como alliberament i esperança. Justament l’esperança, tenint present l’acció del Jubileu en aquest any 2025 neix d’un fet real i definitiu. Va acabar amb una pregària pasqual inspirada en Melitó de Sardes:
“Señor Jesucristo, Cordero inmolado y glorioso, Tú eres la Pascua nueva y eterna, el paso de la muerte a la vida, de la esclavitud a la libertad.
Tú eres el que venció a la muerte y rompió las cadenas del enemigo; el que descendió hasta nuestras sombras para levantarnos a la luz.
Haznos participar de tu victoria, para que, renovados por tu Espíritu, vivamos como pueblo liberado, testigos de esperanza en medio del mundo.
Que tu Pascua transforme nuestra vida, nuestras comunidades y nuestra misión, hasta que lleguemos a contemplarte cara a cara en la gloria del Padre.
Tú que vives y reinas por los siglos de los siglos. Amén”.
En acabar les ponències, s’ha compartit la celebració eucarística, després de la qual les religioses de la Comunitat de les Germanes Pobres de Santa Clara han ofert el ball contemplatiu la representació del “Auto de Reyes” .
