El P. Alexandre Olivar OSB, Doctor honoris causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià

El dissabte 18 de novembre va tenir lloc al Monestir de Montserrat l’acte solemne de conferiment del Doctorat Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) al P. Alexandre Olivar i Daydí, monjo de Montserrat. La Laudatio fou pronunciada pel Dr. Joan Torra i Bitlloch, professor de la Facultat de Teologia i de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona. El Cardenal Joan-Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, presidí l’acte, en el qual també hi intervingué el rector del l’AUSP, Dr. Armand Puig i Tàrrech i hi van assistir el Cardenal Lluís Martínez Sistach, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona i electe de Mallorca, amb el P. Abat Josep M. Soler i moltes Autoritats de les diverses Facultats eclesiàstiques i centres d’ensenyament, així com el President de la Societat catalana d’estudis litúrgics de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Dr. Torra va llegir l’elogi del nou Doctor i aquest, després de rebre el títol i les insígnies amb la birreta, va pronunciar la seva Lectio, que fou llegida pel P. Prior de l’Abadia, i finalment ell mateix dirigí unes saboroses paraules a tots els assistents.

El P. Alexandre M. (Lluís) Olivar i Daydí va néixer l’1 de febrer de 1919 a Barcelona i és llicenciat en Teologia. Va entrar al Monestir de Montserrat el 29 de juliol de 1934, on va fer la professió temporal el 4 d’agost de 1935 i la solemne el 27 d’agost de 1940. El 9 d’agost de 1942 va ser ordenat sacerdot. De 1936 a 1939, va realitzar els estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que va finalitzar a Montserrat, etapa que va ser decisiva per a la seva vida científica. D’una banda, el va posar en contacte amb el món de parla germànica -llengua que ja coneixia de petit-, mentre que d’una altra l’introduïa en el que haurien de ser dos dels seus principals camps d’investigació: la patrística i la litúrgia. Va ser a Maria Laach on va descobrir els sermons de Sant Pere Crisòleg, que van ocupar un part molt important de la seva activitat científica. De l’any 1946 al 1953 va dirigir la Biblioteca de Montserrat, de la qual ha publicat els catàlegs dels incunables, dels manuscrits i dels manuscrits litúrgics. L’any 1953, quan apareix El Sacramentari de Vic, que consagra la seva dedicació a la litúrgia i el situa al capdavant de la nova generació d’estudiosos de l’antiga litúrgia catalana-narbonesa, es fa càrrec com a superior de la comunitat benedictina del Santuari del Miracle (Solsona), fins l’any 1958. Quan torna a Montserrat publica el seu primer volum d’estudis sobre els sermons de Sant Pere Crisòleg i, entre 1962 i 1963, actua a Roma com a secretari i conseller del cardenal Anselm M. Albareda, llavors membre de la comissió de litúrgia de la primera sessió del Concili Vaticà II. L’any 1965 és organitzador i secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat. El 1969 és membre fundador de la Societat catalana d’estudis litúrgics, de la quan n’és president emèrit. L’any 1982 és escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

És conegut internacionalment per l’edició de sermons de Sant Pere Crisòleg, publicada entre els anys 1975 i 1982 a la prestigiosa col·lecció del Corpus Christianorum. Destaca també com a patròleg per les seves múltiples contribucions a revistes especialitzades i pel volum La predicación cristiana antigua (Ed. Herder).