El divendres 30 d’agost es va celebrar la segona sessió de reflexió, en les Jornades de Teologia al Seminari diocesà -organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell- amb gran interès i seguiment dels inscrits, a l’entorn de “Les ferides, el perdó i la reconciliació”.
El Dr. Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona i Coordinador de les Jornades de Teologia, va protagonitzar les tres ponències d’aquestes jornades de formació obertes a tothom, i especialment orientades a professors i mestres de religió, catequistes, sacerdots, i animadors de pastoral de la diòcesi.
L’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la jornada i va reiterar el seu agraïment pel manteniment de l’assistència i la participació, fent una menció especial a la presència entre el públic de la M. I. Secretària del Govern d’Andorra, Sra. Ester Fenoll. Va parlar de la importància de reconèixer que tots portem ferides emocionals i espirituals, moltes de les quals no estan curades, posant èmfasi en la necessitat constant de treballar en el perdó i la reconciliació. També Mons. Vives va agrair al Dr. Torralba la seva contribució significativa a la formació espiritual de preveres i laics de la Diòcesi en els darrers anys destacant la importància que el Dr. Torralba hagi rebut el prestigiós premi “Premi Joseph Ratzinger”.
En la primera ponència, titulada “Les ferides del passat”, el Dr. Torralba es va centrar en dues ferides de la memòria: el ressentiment i el remordiment, dos mots amb el prefix “re-“ que evoca la seva condició cíclica, dos elements que fan que hi hagi moltes persones amb la memòria turmentada, bé per allò que van fer i no poden oblidar, o bé per allò que els hi van fer i no poden oblidar.
Per donar resposta a aquestes ferides va parlar de la Carta del Papa Francesc “Sobre el papel de la literatura en la formación”, del 17 de juliol de 2024, per reivindicar el fet d’unir novament la teologia amb la literatura, especialment amb la lectura de textos clàssics que han superat la prova del temps. En aquests clàssics apareixen ferides i la solució per curar-les, doncs, la literatura expressa la vida i ens permet conèixer millor la condició humana a través de la veu d’algú. A través de les paraules “d’un altre” escoltem la nostra veu, pronunciant missatges que nosaltres potser no hauríem expressat mai. Així, la literatura ens dóna capacitat per apropar-nos al perdó mitjançant l’aprenentatge de tocar els nostres cors. Durant la ponència, Torralba cità uns personatges literaris dels clàssics que són víctimes d’aquesta situació com en “El Conde de Montecristo” d’Alexandre Dumas, “Carta al Padre” de Franz Kafka o “Crim i Càstig” de Fiodor Dostoievski. La memòria dels éssers humans és essencial, limitada, selectiva i emocional. És això el que la fa susceptible a ser ferida. És una memòria emocional perquè al recordar es desvetllen emocions, no sempre agradables, i en aquest punt va posar el focus Torralba: identificar i entendre el ressentiment i la rancúnia com a elements constituïts de la memòria ferida, que ens enverinen l’ànima. I també com comprendre que existeix la possibilitat que la víctima es transformi i es deslliuri de la ferida a través de la practica del perdó, la pràctica del penediment i la possible reconciliació final.
Després d’una pausa va seguir amb “Relats del perdó”. Se centrà en relats del perdó que provenen de la literatura universal, lligant-ho amb l’anàlisi cristològic del Dr. Béjar de la jornada anterior, eixamplant l’estudi amb elements de la literatura universal que parlen del perdó, però també de la venjança i quines conseqüències tenen. Entre els relats de perdó que trobem en la literatura, Torralba explicà la història del poder transformador de la misericòrdia que trobem en l’anècdota de “Els Miserables” de Víctor Hugo on el Bisbe Mons. Myriel perdona a Jean Valjean. El gest del Bisbe Myriel, en procés de beatificació, que en lloc de condemnar Jean Valjean opta pel perdó i la generositat, desencadena un canvi profund en el cor de Valjean, inspirant-lo a convertir-se en un home just i compassiu. Entre els relats de perdó que trobem a l’Evangeli, va fer una reflexió sobre el passatge de Sant Joan que narra la història de la dona adúltera. Jesús demostra misericòrdia enfront d’aquells que volien condemnar la dona, convidant-los a reflexionar sobre els seus propis pecats amb les paraules: “El qui de vosaltres estigui sense pecat, que li llanci la primera pedra”. Per Torralba, ambdues històries ens recorden que el perdó pot obrir un nou camí de redempció i esperança per a tothom.
A la tarda, “Cridats a reconciliar-nos”, fou la darrera ponència de Francesc Torralba on va posar el focus en el mot reconciliació i en el signe que simbolitza la reconciliació que és l’abraçada. Per Torralba la narrativa del Nou Testament és d’esperança i perdó. Utilitzant la paràbola del fill pròdig com a exemple, va parlar de tres figures centrals: (1) el pare, com a metàfora de Déu; (2) el fill gran, com a representació de la lògica del càlcul, la disciplina i la set de justícia; (3) i el fill petit, com la memòria ferida en la cerca del perdó. Tots, en algun moment, podem sentir-nos com el germà gran, ple de ressentiment per les injustícies percebudes, però rarament ens comportem com el pare, capaç d’obrir els braços en una abraçada plena de perdó i amor incondicional. Torralba va apel·lar a ser més com la figura del pare oferint als altres un cor obert i disposat a perdonar, així com la capacitat de comunicar aquest perdó a través d’un gest que transcendeix les paraules i ens reconciliï amb l’altre. Aquest acte de reconciliació, diu Torralba, s’expressa a través de l’abraçada com a símbol d’alliberament dels sentiments negatius de remordiment i ressentiment, i ser un gest que comunica el perdó i la gràcia.
L’ Arquebisbe Vives clogué les jornades felicitant-se per l’alta assistència dels participants i la gran aportació de les reflexions dels ponents i presentà la fórmula del sagrament de la reconciliació com una gran síntesi del que havien estat la temàtica de les jornades: “Que Déu, Pare misericordiós, que per la mort i la resurrecció del seu Fill ha reconciliat el món amb ell mateix i ha comunicat l’Esperi Sant per perdonar els pecats, et concedeixi el perdó i la pau pel ministeri de l’Església. I jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant“. Finalment recordà com en el Credo, proclamen “la remissió dels pecats” i que això és quelcom no anecdòtic sinó que forma part de la mateixa essència de la fe.
