Els preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell es van aplegar per a celebrar la Missa Crismal a la S.E. Catedral de Sta. Maria d’Urgell el Dilluns Sant dia 11 d’abril presidida per l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada per la pràctica totalitat de preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell. En aquesta missa, els preveres renoven les seves Promeses Sacerdotals, es realitza la Consagració del Crisma i la benedicció de l’Oli dels Malalts i l’Oli dels Catecúmens. També es tingué un record especial pels preveres que enguany celebren els seus XXV anys de sacerdoci: Mn. Lluis Eduard Salinas, Mn. Lluis Miquel Sánchez i Mn. Albeiro Vásquez. També es va pregar pels preveres traspassats des de la darrera Pasqua: Mn. Enric Moliné, Mn. Joan Antoni Mateo i Mn. Antoni Cagigós.
A la seva homilia adreçada en aquest dia especialment als preveres i diaques, l’Arquebisbe Joan-Enric ha subratllat i comentat les Lectures del dia: “Ell ens estima i i ens ha alliberat dels nostres pecatsamb la seva sang, per fer de nosaltres uns sacerdots dedicats a Déu” com afirma la 2ª lectura de l’Apocalipsi 1,5-8. I ha dit:
Sofrint els problemes que la llarga pandèmia ha ocasionat, avergonyits pel mal realitzat per alguns germans nostres, i adolorits per la guerra d’Ucraïna, injusta i destructiva, preocupats per la crisi de tantes famílies econòmica, sí, però existencial…
Estem necessitats d’esperança i per això, amb voluntat de renovar-nos, entrem al Cenacle amb Jesús. Intimitat amb Ell. Carta de Joan Pau II el Dijous Sant del 2000: tots venim del Cenacle; alli vam néixer com a sacerdots de Jesucrist! Som sacerdots i diaques que vam néixer a la Cena santa. Estretament vinculats a l’Eucaristia: partim el Pa i ens hem de deixar partir per Jesús i com Jesús.
¿Què deu voler dir això? Significa: Pujar a la Creu; confiar-nos al Pare en les hores fosques i d’angoixa, com a Getsemaní; confiar en Maria la Mare del dolor i de l’esperança; deixar-nos traspassar les mans i els peus (l’acció pastoral) i el costat, el cor, (l’amor pastoral). Viure un amor celibatari traspassat. Ser uns traspassats per l’amor… I seguir rentant els peus dels germans, com el Mestre, i seguir fidelment el Senyor, que es lliura a la Pasqua “perquè tinguin vida i vida en abundància”.
Durant el Sínode estem aprenent volem tornar a escoltar la veu, el sensus fidelium, l’olfacte, del Poble de Déu a qui servim; com també els qui estan a la frontera o distants. De tots cal aprendre a estimar Jesús, a ser més generosos, a donar-nos del tot i fins al final, per –com diu el profeta Isaïes a la 1ª lectura, citat per Jesús a Natzaret- “portar la Bona nova als desvalguts, curar els cors adolorits, proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn a la llum; a proclamar l’any de gràcia, el dia que el Senyor farà justícia” (Is 61). Ser “uns sacerdots dedicats a Déu” deia l’Apocalipsi. Consolar els cors desfets, per donar-los el perdó i alimentar-los amb la paraula i la gràcia de Jesús, en l’Església.
Entrem en la Pasqua de Passió i Resurrecció, esgotem-nos en el servei a les parròquies i a la gent. “Per donar fruit”.
Avui renovem les promeses sacerdotals i el celibat abraçat per amor,
units en comunió, escoltem les paraules del Papa Francesc al Simposi sobre la Teologia del Sacerdoci del 17 de febrer de 2022: Units en proximitat, en “Cercanía”, a Déu, al bisbe, als germans preveres, i a tot el Poble de Déu.
Deixem tristeses, lamentacions i desànims, i tinguem ulls i cors oberts per retenir la gran lliçó de Jesús que el qui perdi la seva vida, la guanyarà,
que el qui ho dóna tot, és el qui ho viu a fons. que la Creu és camí de Resurrecció, de goig i de vida per sempre.
Portem la unció del Crisma a les nostres mans i al cap… Obrim-nos confiadament a l’acció de l’Esperit Sant, que ens ungeix, i ens envia com a pastors al servei d’una Església en camí. Sortim a anunciar que Crist viu, que ha triomfat l’Amor!
Acabada l’Eucaristia, dins la qual van ser consagrats i beneïts el Sant Crisma i els Olis sants dels malalts i dels catecúmens, es van festejar els preveres màrtirs d’Urgell. L’Arquebisbe volgué que l’acompanyés fins al seu sepulcre a la Catedral el prevere greco-catòlic ucraïnès del Bisbat Mn. Taras Kogut, homenatjant també així els cristians i tots els qui estan perdent la seva vida a Ucraïna.
Posteriorment tingué lloc un dinar de germanor a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell on Mn. Lluis Miquel Sánchez adreçà als companys preveres i diaques unes boniques paraules en nom de tots els seus companys de Noces d’argent presbiterals agraint el do de la vocació i les persones que l’han ajudat en el seu camí. Durant la celebració, l’Arquebisbe anuncià que el proper dia 24 de juny els diaques Mn. Jerrick Banzuela i Mn. Àlex Vargas rebran la seva ordenació presbiteral a la Catedral d’Urgell.
