Estimats germans, en el Senyor:
És en una circumstància molt favorable que ens reunim per aquesta Celebració penitencial: És temps d’Advent, apropant-nos ja al Nadal, tot recordant i revivint l’expectació del Messies i preparant els camins del Senyor.
La proximitat de Jesús, el Messies, demana una preparació encaminada a que el diví hoste trobi l’acollida càlida i amorosa que es mereix. Ja sabem que l’Encarnació no es limita a un fet històric que s’esdevingué en el temps, sinó que s’ha de culminar a l’interior de cada persona, quan aquesta s’obre plenament al do de Déu. En això podria consistir el nostre autèntic Nadal, el Nadal que cadascun de nosaltres on, el misteri de Déu – amb – nosaltres es realitzi plenament en el nostre interior.
La primera actitud que ens cal és mantenir oberta de bat a bat la nostra casa, el nostre interior amb l’ajut d’un desig viu, d’una la fe segura i d’una esperança desperta. Aquelles disposicions, en fi, que donen sentit al misteri que celebrem per Nadal. Com podria voler venir a mi Jesús, si no fos desitjat i esperat?
Conrear en nosaltres un clima d’il·lusió, de desig, d’esperança, és el primer pas necessari per a la nostra conversió. Viure orfes d’aquestes disposicions ens allunya més de Déu que certs actes concrets als que donem molta importància. En aquest sentit, és bo pensar que no ens podem passar la vida tapant les goteres de la nostra vida moral, quan , el que ens urgeix es refer de nou la teulada o, potser, consolidar els fonaments de la nostra vida.
És probable també que ens faci falta una bona neteja, perquè en el nostre interior no tot està suficientment polit i ordenat. Ni els nostres pensaments, ni el llenguatge, ni les accions i actituds estan del tot exempts de culpa. Les nostres relacions amb Déu, amb els altres i amb nosaltres mateixos necessiten una bona revisió, per poder-los purificar d’egoisme i de tebiesa.
Abans de res, però, ens convé mirar al nostre cor, per saber si està obert a l’amor desinteressat i gratuït, si és tendre i acollidor, si els altres poden trobar en ell refugi, consol, comprensió, perdó -si és necessari- reconeixement als seus valors, il·lusió per seguir el seu camí.
Entrar en la dinàmica interior que hem descrit és una veritable conversió. És un bé tan gran que mai no podrem aconseguir-lo nosaltres tot sols, si no ens és donada la gràcia de Déu. Gràcia que hem de demanar amb humilitat i constància, fins que el Senyor no ens doni un cor nou i un esperit nou.
Si ens mantenim fidels a la pregària de fe i confiança, el Senyor ens farà donar sense dificultat el primer pas, que consisteix en reconèixer la nostra pobresa interior, la nostra condició de pecadors. Cosa ben difícil per a nosaltres, ja que adaptem amb més facilitat la consciència a la conducta, que no pas la conducta a la consciència.
Els Senyor ens ensenyarà a deixar-nos jutjar per la seva paraula i ens portarà per la mà a un penediment que ens donarà el goig immens de sentir-nos acollits en la nostra petitesa i confiats a les mans protectores de Déu.
Si la conversió provingués del nostre esforç personal, ens produiria tristesa i desconsol, seqüeles d’una culpabilitat mal entesa; però, si és un do de Déu, juntament amb el reconeixement del pecats, ens infon un moviment interior de confiança. La seva mà amorosa és més suau que la del metge o de la mare. La mà de Déu és capaç de curar sense causar dolor, ja que ens dóna a entendre que el pecat no és obstacle invencible per al seu amor. Ell ens vol donar gratuïtament una guarició total, un canvi de cor. Ell us batejarà en l’Esperit Sant i amb foc.
Déu mateix és foc purificador. El seu amor no tan sols neteja i purifica, sinó que transforma i encén. Amb més raó ara, prop del Nadal, quan el foc de l’amor de Déu s’apareix com una petita flama plena de tendresa, en forma de Nen, per tal de purificar tot el que està brut, escalfar allò que és fred i encendre tot el que s’havia apagat.
Lectures:
- Mt 3, 1- 7. 11