Germans, avui més que mai, estimats en el Senyor:
El Nadal ha vingut a ser la festa de tots, s’ha convertit en un fenomen social. Però, com bé sabeu, hi ha un nadal en minúscula i un Nadal en majúscula. En efecte, ens bastarà observar el nostre entorn per a comprovar que existeix un nadal sense Nen, sense àngels ni pastors, sense reis ni estrella. En definitiva, un nadal sense cap naixement.
És el nadal de les coses: dels regals i les festes, dels àpats i les begudes abundants i dels esports; el nadal del París – Dakar. És el nadal que s’estableix als exteriors de la persona, que frega la pell i els sentits sense que arribi al nucli vital; perquè els valors en que es basa no inclouen el misteri que necessita l’esperit humà.
La realitat que comentem ens suscita algunes preguntes de gran contingut: ¿Podrà la humanitat, ella sola, sense Messies Salvador, crear les condicions de pau i de felicitat que tots desitgem, quan ens felicitem les festes? Si l’home segueix posant en les coses l’esperança del seu futur i de la seva desitjada renovació ¿aconseguirà fer de la terra el paradís de justícia i felicitat real per a tota la humanitat, que tots anhelem? ¿Tindrà, per fi, algun futur un nadal sense Messies, i la necessària salvació sense Jesús?
El poble d’Israel va viure sense defallir l’esperança d’un futur llunyà, però cert, en el Messies promès. Totes les generacions van esperar aquell esdeveniment i van orar ferventment perquè arribés l’hora. Va arribar al seu temps l’hora, i tenim el Nadal de Déu, el Nadal amb Nen, amb àngels i pastors, amb reis i estrella. Tenim el Nadal que penetra els cors, el del misteri que es viu per dintre, el que il·lumina i caldeja, el que contempla el misteri de l’home a la llum del pla de Déu.
En aquest nostre Nadal, els cors són il·luminats i les persones veuen eixamplats a l’infinit els seus horitzons. Els pastors es transfiguren a la resplendor del pessebre, i els reis són guiats en el seu incògnit camí per la llum radiant d’una estrella. És llavors, quan els homes irradien la seva llum interior a la creació sencera, i les coses s’embelleixen perquè són vistes per éssers de límpida mirada. De la mateixa manera, quan els cors són pacífics, un mantell de pau embolcalla l’univers sencer i, quan els humans s’estimen, la terra somriu i es converteix en mare bondadosa i acollidora per a tots.
Tot va començar amb el tènue plor d’un Nen. La utopia esdevé possible, quan celebrem el Nadal del Nen que és promesa de Déu. Tot duu a bon camí quan la persona ocupa el seu lloc i les coses, deixant de ser les nostres posseïdores, es reintegren al seu lloc de servidores nostres; així com, quan donem a Déu el que és de Déu i posem les coses al lloc corresponent, la pau s’obre camins nous, perquè les coses estan en el seu lloc i les persones servint-se d’elles, es fan servidores diligents de Déu.
Intentem celebrar el temps de Nadal d’enguany en la intimitat de la família i de cada persona. Un pessebre a cada cor, on les llums ja no s’apagaran, on la presència del Senyor quedarà fixada com força d’amor transformadora. Un desig ferm que vingui a nosaltres el Senyor, una il·lusió per la seva presència, un amor a Jesús que s’expandeixi a tots els homes i dones.
