Germans meus molt estimats:
Acabem de proclamar unes lectures farcides de dolor amorosament acceptat i de delicada tendresa, no exempta en alguns moments, de dramatisme. Aquesta preparació ens ajudarà a entrar amb naturalitat en la contemplació del servent de Déu destrossat pel dolor, però fort moralment, duent a terme amb serenitat el seu lliurament voluntari a les forces del mal. Nosaltres ens proposem participar del drama, al costat de Jesús, no pas passivament ni amb la indiferència d’uns espectadors, sinó submergits en el mateix misteri, ja que, de tot el que ell viu i sofreix, som els beneficiaris naturals. Davant nostre està Jesús, solidari de tota la humanitat i responsable dels nostres deutes per pròpia iniciativa. Hem llegit en Isaïes: Ell portava les nostres culpes i havia pres damunt seu els nostres dolors… ell, per les nostres faltes moria malferit, fet pols per les nostres culpes, complia la pena que ens torna la pau, i les seves ferides ens curaven… el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres.
L’obra que contemplem és de Jesús i nostra: de Jesús, com Salvador, i nostra, com salvats. Nosaltres som els malalts i ell és el remei; ell, el metge, i nosaltres, els ferits. Contemplant a Jesús en la creu trobem l’inici de la nostra curació; i, la seva obediència fins la mort és la resposta a l’absurd de la nostra desobediència i rebel·lió.
A partir del Calvari, ja ningú no podrà dir amb prou raó que la seva situació és insuportable, que el seu sofriment no té sentit, o que el seu futur no té sortida. Per solidaritat amb semblants situacions, Jesús no va refusar passar-les en la seva carn. El mal i el dolor és el túnel més fosc en que pot entrar la persona humana, i Jesús va voler travessar-ho perquè es vegi clarament que té sortida. Jesús no es va prodigar en discursos sobre el sentit del dolor ni va donar receptes per a suprimir-ho. Senzillament, es presta voluntàriament a passar-lo fent-se solidari de tots els soferts; encara que no es queda en el dolor, sinó que el venç i el supera, convertint-lo en medicina de purificació i remei dels pecats
Aquí teniu a l’home, va dir Pilat als jueus. Sí, Ell és l’home: no aquell que triomfa a costa dels seus semblants, el que s’enriqueix amb l’explotació dels febles, el que sotmet tothom segons les seves conveniències, el que sempre està per damunt dels altres; sinó l’home humil, explotat i espoliat; aquell que accepta la pobresa absoluta en la seva carn per a enriquir-nos a tots, en l’esperit. A aquell que no havia conegut pecat, Déu, per nosaltres, el va fer pecat perquè nosaltres arribéssim a ésser en ell justícia de Déu.
Aquesta és la veritat: Jesús mateix és la veritat. Veritat en la seva paraula i en la seva vida, i ara, Veritat sublimada al patíbul de la creu. ¿Què és la veritat? -va demanar Pilat, escèptic–, sense esperar resposta. Nosaltres sabem que la Veritat és Jesús. El que ell va dir i va fer és la veritat sobre el món i l’home.
A nosaltres ens toca, amb el nostre estil de vida, donar resposta a la pregunta de Pilat. Més encara que a ell, a la pregunta escèptica de tants homes i dones que, en el nostre temps, semblen ser l’eco sord d’aquella pregunta de Pilat, que dubten i no s’aclareixen per no mirar més enllà d’ells mateixos. Diguem tots amb la nostra vida autèntica i honesta: JESÚS ÉS LA VERITAT.
