Estimats germans:
Si ens sentim culpables davant d’alguna persona, de vegades ens atemoreix el pensament de la seva possible indignació i fins i tot d’algun intent de venjança; però, si en comptes de mala cara i ressentiment veiem en el seu semblant senyals de comprensió, de perdó, d’amistat, ¡quina sorpresa més gratificant i quina alegria tan alliberadora ens envaeix! A causa d’això, no solament sentim gratitud cap a aquella persona, sinó també una gran admiració i un afecte major que mai a causa de la seva voluntat e reconciliació.
La litúrgia d’avui ens parla repetidament del perdó de Déu que surt a trobar els homes. Un perdó tan generós que no pot menys que commoure el nostre cor i despertar en nosaltres una admiració agraïda. La primera lectura s’ha referit a David, rei d’Israel, que, encegat per la passió, havia comès els crims d’adulteri i assassinat. Déu li va enviar, tot seguit, al profeta Natan perquè l’ajudés a reflexionar i a reconèixer els seus pecats. Així que David va haver reconegut els seus pecats, dient humilment: He pecat contra el Senyor, Natan, el profeta, li va dir: Està bé. El Senyor passa per alt el teu pecat, no moriràs. Així comprenem que reconèixer el pecat, no amagar-ho ni dissimular-ho, és la condició més favorable per a ser perdonats per Déu.
Un altre cas emblemàtic de perdó l’hem escoltat en l’evangeli. Es tractava aquesta vegada d’una dona que duia una vida de pecat. Ella, que coneixia Jesús i admirava en ell la bondat i el perdó amb que tractava als pecadors, i sentia en l’ànima la fiblada del remordiment, es va revestir de valor i el va anar a trobar. Posada davant Jesús no s’excusa ni diu res. Plena d’emoció es prosternà davant Jesús, plorant als seus peus. El seu silenci, la seva actitud, el seu plor, diuen ben clarament com reconeix els seus pecats i com duu de penedit el cor . Jesús accepta en silenci l’actitud de la dona; però els qui comparteixen taula amb ell no van saber comprendre la grandesa del perdó de Déu i, plens de torbació i d’escàndol, van començar a criticar, dient: Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta sabria qui és i quina vida porta. Jesús, que no podia consentir aquelles crítiques, surt en defensa de la dona pecadora, i diu a Simó: Has vist que aquesta dona estima molt, i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats. Després digué a la dona: Els teus pecats et són perdonats (…) La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
Nosaltres també, germans, que som pecadores en més o en menys, sentim la necessitat de ser perdonats, una vegada i una altra. Perquè tinguem una bona orientació i entenguem bé com hem d’aconseguir el perdó de Déu, podem acollir-nos a la doctrina de Sant Pau als cristians de Galàcia, quan els explica que el perdó no és una gràcia que nosaltres puguem merèixer amb el nostre esforç o acumulant bones obres, sinó un do, un regal de Déu, merescut per Jesús, per la seva vida, passió i mort, a favor de tots els homes i dones pecadores. Segons l’apòstol, Jesús és l’únic camí per accedir al perdó. D’acord amb això, només podem ser perdonats si ens apropem a Jesús amb una fe i confiança semblants a la dona de l’Evangeli. Amb aquelles disposicions, veurem renovat, a més a més, el nostre cor perquè pugui ser millor des d’ara, avançar en la pràctica de la bones obres i sentir-nos plens de la gràcia de Déu. Com li va ocórrer a la Magdalena a partir de la seva cèlebre trobada amb Jesús.
