Estimats germans:
Diu el profeta Isaïes: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Avançar a les fosques és el que fa el món d’avui, mancat d’una ideologia segura, atrapat per la pròpia tecnologia, incert per l’esdevenir de l’economia mundial, avergonyit per guerres absurdes, desconcertat per l’ensorrament de grans imperis, escandalitzat per la fam i la misèria d’immensos col·lectius humans, atordit per malalties per ara incurables, astorat per la crisi de la institució familiar, alarmat per la degradació ideològica, sorprès pel retorn d’ideologies racistes, xenòfobes absolutistes: El poble que avança a les fosques…
Però segueix Isaïes: El poble que avançava ales fosques ha vist una gran llum…., ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia del príncep. Déu li ha posat aquest nom: conseller prodigiós, Déu heroi, Príncep de la pau. El seu Regne ( serà) fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia.
Aquella promesa es va fer realitat quan es van complir els dies (de Maria) i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. I l’àngel digué als pastors: No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
En arribar aquí, si volem fer gala d’enteniment i seny, podem entendre que SÍ hi ha una alternativa a la fosca ideologia que ens oprimeix, una ideologia real i salvadora que podem fer nostra i, seguint-la, salvar-nos i salvar el món sencer. Consisteix aquella en tornar a Déu i al seu Messies, girar els ulls i l’esperança pregona al projecte de Déu. Perquè, això és el que farà el zel del Senyor de l’univers. En altres paraules, el projecte de Déu és prou clar, perquè s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança.
No en trauríem res de celebrar el folklore del Nadal i de permetre’ns una o altra disbauxa, si no entrem en el pensament de Déu i en el seu projecte. L’únic projecte viable, l’únic profitós per a nosaltres i per al món, perquè ha nascut de l’amor infinit de Déu. Si tornem a Jesús, el Messies, com els pastors i els mags, veurem una nova primavera per al món i per a nosaltres. Altrament, la decrepitud i el sense sentit romandran com un horitzó tancat i esfereïdor davant nostre.
