Estimats germans:
Tornem al diàleg entre Pilat i Jesús. Pregunta Pilat: ets tu el rei dels jueus? -Jesús contesta: (…)‘ La meva reialesa no és d’aquest món’. -Pilat digué:’ per tant, vols dir que ets rei’. -Jesús contestà: ‘Jo sóc rei. La meva reialesa és la de ser un testimoni de la veritat’.
El profeta Daniel diu: Vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un fill d’home, s’acostà al vell venerable, es presentà davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai. La seva reialesa no decaurà.
I en el llibre de l’Apocalipsi hi llegim: Jesucrist és testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, és sobirà de tots els reis de la terra. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang. (…) Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls. (…) Jo sóc l’alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’omega, la darrera, diu el Senyor Déu.
Avui tenim la mirada fita en Jesús, fill de Déu, l’home de la nostra raça elevat a la categoria de Déu. Ell és el Messies que el Pare ens ha donat com a Salvador. No hi ha cap més nom en qual puguem ser salvats, fora del nom de Jesús. Ell és el resum de la creació, és la culminació i el coronament feliç de tota l’obra de Déu. Jesús és la demostració evident de l’amor que ens té el Pare, ell que ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang.
És saludable reflexionar sobre aquest misteri que ens salva. Més als nostres dies, quan molts homes, embogits, es fan la il·lusió fanàtica i mentidera d’uns altres salvadors; i quan, falsos messies es van proclamant ací i allà salvadors del món. De vegades, la política, el sindicalisme, la ciència, la tècnica, l’electrònica, la màquina, el diner, el llibertinatge, el deler desproporcionat de plaer i de poder, es proclamen salvadors dels homes i són adorats com si ho fossin, per una bona part de la humanitat.
Tenim avui una bona ocasió per adonar-nos que tos aquells ídols cauran -alguns ja van caient estrepitosament- i arrossegaran amb ells els seus adoradors que es lamentaran -massa tard- de la seva niciesa.
És també una bona ocasió per esmicolar a temps les nostres vanitats i per agenciar-nos del seny suficient per deixar que Jesús entri en la nostra vida i sigui el nostre rei, a qui tots els pobles, tribus i llengües faran homenatge, perquè la seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Deixem que el nostre cor s’ompli de goig pel regne de Jesús, que és regne de veritat, de justícia, d’amor i de pau.
