Estimats germans:
L’any litúrgic està a punt d’acabar. Ens queden només dues setmanes. En el transcurs d’un any la litúrgia presenta un cicle pedagògic que vol ajudar els nostre creixement cristià amb la meditació i la celebració del misteri de Crist. Aquest cicle comença amb la preparació a la vinguda de Jesús Salvador (temps d’Advent) i acaba amb el pensament posat en el final dels temps, quan l’obra de Crist assolirà el seu coronament triomfal.
Les lectures d’avui ens fan mirar cap al final quan, segons les Escriptures, tornarà el fill de l’home, Jesucrist. Ens recorden que el cel i la terra passaran, que tot tindrà la seva fi. Vindrà un temps en què el nostre planeta no podrà suportar més la pressió a què està sotmès i la vida es tornarà impossible a la terra. Serà la fi de la raça humana en aquest món i, Aquell moment serà salvat el teu poble -diu el profeta Daniel- És prou evident que això s’ha d’esdevenir algun dia, però ningú no sap quan, Ni tan sols els àngels ni el Fill (…). Només ho sap el Pare.
A nosaltres, però, poc ens importa saber, o no, el quan. Més aviat ens cal saber que la fi del món, en el pla de Déu, no serà pas una cosa desastrosa, sinó el coronament de la seva obra creadora que, sortint del temps, entrarà en l’eternitat de Déu. Plens de confiança en la bondat de Déu podem repetir en el nostre cor aquelles paraules del salm: El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat; no abandonareu la meva vida en mig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.
El pensament de la fi del món i del temps, amb la seva llunyania, no ens ha de fer perdre de vista l’altre final, el més a prop, el nostre traspàs personal. El nostre temps s’acabarà més aviat. S’acabaran els nostres anys i els nostres dies com el fil d’una madeixa que anem acpdellant, i el misteri salvador de Crist, que ha de fer la seva obra en nosaltres, tindrà el seu esclat per a nosaltres. Per a cadascun de nosaltres aquell serà el moment d’entrar en l’eternitat de Déu.
Amb serenitat i confiança esmercem el temps que ens queda per observar la realitat en què vivim, per descobrir el què el Senyor ens diu en cada circumstància, preparant-nos així per a la segona vinguda. Aquesta vida present ha d’ésser ja una preparació i un tast per endavant d’allò que tenim reservat, per a quan ens trobarem amb el Senyor que vindrà al nostre encontre, després del traspàs.
Si fóssim prou assenyats, ens ocuparíem molt fermament d’aquesta qüestió, perquè entendríem que, ja ara, la felicitat només és plena i perdurable, quan us servim a vós, autor de tots els béns.
