Estimats germans:
La nostra vida s’assembla una mica a un riu d’aigües braves. Qui el vulgui navegar amb suficient garantia, haurà de tenir present que, alternant amb alguns trams planés i mansos, es trobarà amb corrents impetuosos que no podrà superar amb suficient seguretat, sense la mà experta d’un professional.
Les lectures d’avui fan referència a la presència del mal -el risc de caure i de perdre’s- a què està sotmès l’home des del començament de la història. Tota persona humana està exposada a l’agressió del mal moral -el pecat- que, amb el deler de felicitat o del plaer immediat, ens enganya, fent-nos perdre per camins aparentment planers, que aviat resulten enganyosos i que ens porten a la decepció i, sovint, a la degradació de la nostra consciència moral.
En tots els casos la presència de Jesús -el gran professional, per dir-ho amb una expressió humana- ens allibera del perill o ens aporta el remei després de la trabucada. Els contemporanis de Jesús, a Palestina, ho havien entès molt bé, com es veu per les multituds que es reunien al voltant seu; tant, que no li quedava temps ni de menjar. Jesús s’hi lliurava de ple. Fins al punt que algú li diu: La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure. Ell els respon, mirant la gent que l’envoltava: Aquests són la meva mare i els meus familiars. Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.
Jesús volia -i vol- portar els seus oients a fer la voluntat de Déu, perquè això és salvar els esculls de la vida i endegar una marxa segura cap al Regne de Déu, que és la riba on tot home es troba salvat.
Sant Pau ens diu: Nosaltres (…) que tenim el mateix esperit de la fe (…) ens sentim plens d’aquesta fe (…) i sabem que Aquell que ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència.
Així, doncs, per la fe en Jesús i adherint-nos a ell fermament, vencerem els esculls del mal i del pecat. Encara més: superarem l’escull de la mort, per entrar a la nova vida. Amb Jesús, aprendrem a viure pendents, no de les coses que veiem, perquè les coses que veiem, passen, sinó de les coses que no veiem i duren per sempre.
La proximitat a Jesús per la fe, l’amor i l’esperança en ell, finalment, ens ensenyarà a donar el valor relatiu que mereix el nostre cos, que ara pot ser un bon company de viatge, perquè és part de nosaltres mateixos, casa i tabernacle de Déu a la terra. Aquest cos serà destruït, encara que amb l’esperança que, quan el perdrem, serem revestits d’un cos espiritual que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern. Així, de la mà de Jesús, haurem navegat el riu de la vida amb l’èxit definitiu per al que hem estat creats.
