Estimats germans:
Qui és Déu? Com és Déu? Com ho podríem fer per conèixer Déu? Totes les cultures han cercat la resposta a aquestes preguntes. Les religions conegudes no són altra cosa que un esforç gegantí per intentar conèixer Déu, sense que cap hagi arribat a una resposta evident.
La resposta plenament satisfactòria no es troba en els llibres ni en la paraula dels savis, perquè el coneixement de Déu no es pot trametre adequadament per mitjans limitats i carregats de condicionaments i prejudicis. Ho ha dit clarament el profeta Jeremies: No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre, dient: ‘coneixeu qui és el Senyor’, perquè tots em coneixeran; del més petit fins al més gran’, diu l’oracle del Senyor. Segons aquella promesa, és Déu mateix que es donarà a conèixer.
Al coneixement de Déu no s’hi arriba pel raonament sinó per l’experiència vital amb tot el nostre ésser, com qui fa l’experiència de l’amor o de la felicitat. Ningú no experimenta l’amor quan ell vol, sinó quan l’amor espontàniament es deixa trobar. Igualment, ningú no fa l’experiència de Déu, fins que ell es manifesta, es deixa trobar, es fa present. En aquest sentit el profeta Jeremies ha dit: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble.
Semblantment passa amb el coneixement de Jesús, Fill de Déu. L’Evangeli ho ha dit prou bé. Uns grecs van anar a trobar l’apòstol Felip tot dient-li: Voldríem veure Jesús. Llavors, Felip i Andreu van a dir-ho a Jesús. Jesús els respongué: Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Volent dir que, encara que el vegin ara, no el coneixeran, perquè el misteri que amaga no es pot conèixer sinó per l’experiència de la resurrecció.
Creure que Jesús ha ressuscitat i que viu per sempre, és el punt de partença. Els mateixos apòstols van anar sempre desorientats sobre qui era Jesús i sobre quina era exactament la seva missió, fins que no van tenir l’experiència viva i real de la resurrecció.
Si algú de nosaltres no hagués arribat a creure fermament en la resurrecció i en la vida nova per sempre de Jesús, aquest no sabria res de Jesús. Per a ell, allò que sabem per la lectura dels Evangelis, serien pures anècdotes que ni tan sols sabem a ciència certa si son totes històriques. La sola garantia total que tenim sobre Jesús i la seva missió salvadora és la resurrecció.
Déu es revela als homes per mitjà de fets, més clarament que per paraules. Així, la mort i la resurrecció de Jesús ens mostren que la seva història és assumida per Déu, per a la salvació humana; com també que la mort i la resurrecció de tota la humanitat, tindrà lloc. Com ell, morim, i amb ell, ressuscitem. Ho diu el mateix Jesús: Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
