Estimats germans:
La comunió de Déu amb l’home és sempre interior, en el secret del cor. És una crida, una invitació perquè l’home trobi el seu camí i s’orienti cap la felicitat personal. A vegades, per a algunes persones la crida de Déu té una projecció comunitària, quan l’elegit rep la vocació d’ajudar els seus germans a despertar-se, a convertir-se d’actituds errades i negatives que posen en entredit la seva realització final.
La Bíblia està plena de casos en que algú és cridat a convertir-se i a convertir-ne d’altres. Avui se’ns proposa el cas de Jonàs: El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: ‘Ves a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré’. La crida de Déu reclama sempre una resposta que exigeix la conversió personal. Sabem que a Jonàs li va costar molt de convertir-se i que ho provà tot per tal d’evitar l’encàrrec rebut. La gràcia de Déu, però, l’acorralà i es va arribar a convertir i a complir la missió encomanda. Tant de bo el Senyor no ens deixés en pau, com a Jonàs, fins que acceptéssim la seva crida i, fetes les paus amb nosaltres mateixos i amb ell, no comencéssim una vida nova de creixement personal i d’ajuda als altres.
Com la gent de Nínive que, per la prèdica de Jonàs, cregué en Déu: Déu veié que, de fet, es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat. El primer pas de la conversió és, doncs, creure en Déu i viure en la fe la seva presència en nosaltres; més ara, que sabem que Jesús ha ressuscitat, i que present en la seva comunitat, ens acompanya sempre i ens convida a fer camí amb ell.
En el nou Testament les crides de Jesús a seguir-lo són freqüents. Avui ens fixem, per una part, en la crida general que fa a tothom, quan diu predicant per Galilea: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Per altra part, fem memòria de la crida personalitzada de Jesús als quatre pescadors del llac: Simó i Andreu, Jaume i Joan. Ells abandonaren els seus pares i les xarxes, i se n’anaren amb Jesús. Llavors van rebre la vocació comunitària d’ajudar-lo a proclamar la Bona Nova: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
La pregunta angoixant que ens fem avui és: Perquè ara tan poca gent segueix la vocació comunitària missionera d’anunciar la Bona Nova, de continuar l’obra de Jesús? No serà perquè no hem entès o no fem cas de la sàvia recomanació de Sant Pau als de Corint, quan els diu: Els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat? Per contra, molts es comporten com si aquest món hagués de durar sempre, i nosaltres, en ell. Com si el que es veu, es toca i es pot comptar, fos l’autèntic valor que esperem.
