Diumenge III de Pasqua (B)

Estimats germans:

Estem tan arrelats a la terra que se’ns fa molt difícil acceptar les coses del cel i connectar amb elles. La matèria és el medi en què ens movem sempre, com l’aigua ho és per al peix. L’esperit ens resta amagat. No el podem veure, ni sentir, ni mesurar. Encara que nosaltres també tenim esperit, aquest rep informació i actua únicament a través del cos, que és també matèria. Només la fe ens dóna la clau d’or per connectar amb l’esperit i amb les coses del més enllà.

Res d’estrany, doncs, que els apòstols tinguessin tantes dificultats per reconèixer Jesús i per acceptar que hagués ressuscitat. En l’Evangeli que hem llegit Jesús condescendeix a donar tota mena de proves, per tal que el poguessin acceptar en la nova situació de ressuscitat. Els diu: Per que us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé.

Encara els donà més proves convincents: Els digué: No teniu aquí res per menjar? Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els va instruir perquè entenguessin el sentit de tot el que havia passat, segons estava anunciat a les Escriptures: El Messies havia de patir i ressuscitar, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles… Vosaltres en sou testimonis.<

Veieu, per tant, quin és el fonament de la nostra fe? Aquells homes van creure fermament i començaren de complir la seva missió: En aquells dies, Pere digué al poble: ‘Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis, (…) ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes’.

La prèdica dels apòstols donava coratge i confiança als primers creients, recordant que, si algú pecava, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Exhortaven tothom a conèixer Jesús i a comportar-se amb un nou estil de vida, que estès d’acord amb com Jesús havia viscut. El camí que calia seguir era el compliment del manaments, fins a arribar de debò a estimar Déu perfectament.

És aquest també el nostre camí: interessar-nos vivament pel coneixement de Jesús. Aquell coneixement ens il·lumina el camí i ens prepara per cercar Déu com l’objectiu bàsic i primordial de la nostra vida. Per anar a Déu, el camí és Jesús: Ningú no va al Pare sinó per mi. Per Jesús aprenem que el nostre destí és el Pare. Quan ho hem entès i acceptat, neix en nosaltres l’amor, i amb l’amor, el desig d’anar a ell. Quan estimem Déu i desitgem trobar-lo, les dificultats perden força i el camí dels manaments es fa raonable i, fins i tot, planer. En efecte, tothom se sent amb cor per fer el que calgui per aconseguir allò que estima i desitja.

D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda