Germans:
Nosaltres, gràcies a Déu, no vivim en la foscor, ja que, pel Baptisme, la fe i la formació cristiana que hem rebut, tots som fills de la llum i del dia: és a dir, tenim una visió cristiana de la nostra vida i del nostre destí. Som conscients d’ésser com administradors a qui el Senyor ha confiat uns tresors molt i molt valuosos, que hem d’acréixer i fer que donin fruit abundós. Sabem també que som els primers beneficiats o perjudicats de la bona o dolenta administració.
Endemés dels dons corporals, com son els sentits i tota la resta d’habilitats físiques, i dels dons intel·lectuals i afectius, hem estat enriquits amb la gràcia i els altres dons sobrenaturals que ens fan fills de Déu. Juntament amb això disposem del mitjans aptes per tenir cura de la nostra vida interior i fer-la créixer. Aquells mitjans són la fe, els sagraments, la paraula de Déu, la comunitat els germans de camí. Tot això en el si de l’Església, mare i mestra dels fills de Déu.
No és cap novetat llegir a l’Evangeli que hem de negociar amb els dons rebuts i que en aquest esforç hi trobarem la recompensa. Recordem la paràbola escoltada suara: Al cap de molt temps, (per a nosaltres tot el que duri aquesta vida) l’amo tornà i els demanà comptes. És presentà el primer i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyat cinc més. L’amo li va dir: Molt be. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Si volem escoltar, també nosaltres, aquest elogi i la mateixa invitació, no podem amagar la nostra fe i pràctica religiosa com si ens en donéssim vergonya, i motivats o aterrits només per la por de perdre-la. No podem acontentar-nos de tenir una pràctica religiosa només amb la intenció de complir, i estalviant-nos tot esforç de participació cordial i activa. No podem acontentar-nos amb una vida cristiana sota mínims, just per salvar-nos. Això és el que havia fet el mal administrador de la paràbola que es presentà davant l’amo i li digué: Vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: ets un administrador dolent i gandul. (…) Aquest administrador inútil, traieu-lo fora, a la fosca.
És una bona reflexió la de la litúrgia d‘avui. Sabem que l’hora de donar comptes vindrà com un lladre a la nit, i que com haurà estat la gestió de la nostra vida, així serà la nostra fi. Però hem de saber també que la il·lusió i l’entusiasme amb que podem tenir cura dels tresors que ens han estat confiats, són la sal de la vida i el goig del temps present. Segur que viu molt més feliçment l’administrador bo i fidel que no pas el dolent i gandul. L’alegria de viure no prové del fet de guardar el tresor amb por i recança, sinó del risc de traure-li un bon rendiment.
