Germans:
Què n’és de difícil anar contracorrent, predicar allò que la gent no vol sentir, corregir comportaments equivocats! Aquesta era la situació del profeta Jeremies quan deia: Sempre que parlo dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és motiu d’escarnis i de burles.
Quan Jesús deixà entendre als deixebles que havia de patir molt i que havia de ser mort, tampoc l’entengueren, malgrat que els parlà de la resurrecció al tercer dia. Hem escoltat: Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: ‘De cap manera, Senyor, això a vós no us pot passar’. La resposta de Jesús va ser contundent: Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.
Aquest és el moll de la qüestió: la diferència de pensament entre Déu i els homes. L’home pensa en la vida temporal, perquè no hi veu més enllà, i Déu pensa en la vida eterna. Per a l’home l’important és la salut i la felicitat del cos, per a Déu, el més important és l’esperit. L’home cerca el plaer dels sentits i sent repugnància per la prova i el dolor, mentre que, amb el sofriment, Déu preveu la purificació de l’home i el condueix a béns més alts. L’home es mira a si mateix i procura eliminar tot allò que li és un destorb -pensem en els moderns delictes de l’avortament i l’eutanàsia- però Déu estima i protegeix el seu poble i vol la vida i el bé, no per a un tot sol, sinó per a tots. L’home ho veu tot amb l’ull malalt del seu egoisme, i Déu contempla tota la creació amb l’ull puríssim de l’amor, i la vol conduir a la felicitat total, quan farà un cel nou i una terra nova com a coronament de tota la creació. El petit planeta terra i, més encara cadascun de nosaltres, som un àtom insignificant en el concert de l’univers immens.
Davant d’aquest panorama real, què en traurà l’home de guanyar tot el món si perd la vida? És a dir, si fos exclòs d’aquest concert universal de glòria, perquè s’ha tancat en si mateix i s’ha negat formar parat del tot; si ho ha volgut tot per a ell tot sol?
Mireu si anem errats de pensament quan no volem saber res de Déu i de la seva obra! Mireu si en som de pobres quan volem centrar el món en nosaltres mateixos, quan volem menjar després de tips i quan no posem límits a la nostra avarícia i al nostre desig de domini!
Jesús sentencia aquesta situació amb una frase colpidora: Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Retrobar la vida és tornar-se a centrar en Déu, sentir-se poble amb els altres i part insignificant de l’univers, obra mestra del Senyor.