Germans:
Allò que més va escandalitzar de Jesús als fariseus i altres clàssics del se temps, va ser la llibertat amb què el mestre es relacionava amb cobradors d‘impostos i amb tota mena de pecadors. Un comportament així no cabia de cap manera en la mentalitat israelita, perquè segons creien, la relació amb els pecadors contaminava de pecat. El pecat dels altres -pensaven- s’encomanava com una malaltia infecciosa.
Jesús va trencar sense escrúpols aquell malefici, perquè ell no pensava com els homes sinó com Déu. Quan els fariseus, en un convit, s’esveraven en veure que molts cobradors d’impostos i pecadors es posaven també a taula amb Jesús i els seus deixebles, ell els digué: El metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts (…) No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Segurament que en la ment de Jesús es féu present llavors el passatge del profeta Osees que hem escoltat a la primera lectura. Diu el profeta, de part de Déu: El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos. És aquest un fragment particularment bell d’aquell profeta, sobre l’amor de Déu als pecadors i el seu projecte de salvació per a tos ells.
Ell sap que els pecadors no estimen adequadament. Diu: L’amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que desapareix tan aviat. Aquella queixa del Senyor ens ateny també a nosaltres, que tenim moments d’amor a Déu i bons propòsits, però, enlluernats pels atractius d’aquest món, i capficats pel treball, els projectes i les fantasies temporals, ens n’oblidem fàcilment fins a viure com si Déu no hi fos. ¿Què he de fer amb vosaltres?, diu llavors el Senyor.
El que fa és apropar-se’ns el més possible, com Jesús ho va fer amb els pecadors del seu temps, cridar-nos l’atenció, mirar de despertar-nos per tal que ens esforcem a conèixer-lo. Si ho aconseguim, ell s’alçarà davant nostre com l’aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra. Tots els batejats, i més encara si estem confirmats, portem dins nostre el do de l’Esperit que ens il·lumina i ens mou interiorment, fins a fer-nos sentir la presència de Jesús, i amb ell, l’amor de Déu.
A l’interior d’aquesta fe té lloc el procés de la nostra salvació: Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut que ell ha ressuscitat d’entre els morts Jesús, el nostre Senyor, (…) per fer-nos justos, diu Sant Pau.
Així, doncs, la nostra esperança està fonamentada en aquell Jesús que, en vida, s’asseia a taula amb els pecadors i ens crida a nosaltres a seguir-lo, dient-nos: Vine amb mi, i que ens deixa participar de la seva passió i mort per la conversió del pecat, i ens uneix a la seva resurrecció per a la vida eterna.
