Què podríem fer per girar llum a molta gent del nostre món que erra el seu camí prescindint de Déu, posant la seva esperança en els béns materials i tancant-se sobre si mateixos, tot cercant una drecera fàcil per a una felicitat enganyosa? Com podríem ajudar a que, les persones més sanes deixessin de mirar-se a si mateixes i tinguessin ulls per a veure-hi més enllà, per veure Déu i les altres persones?
Les paraules se les emporta el vent, les tècniques per animar grups no sempre donen resultat i, de vegades, aquelles tècniques són emprades enganyosament per a manipular. Només una convicció profunda i un ideal viscut tenen, per ells mateixos, una força de persuasió, on no es possible la trampa ni l’engany.
Només si nosaltres sabem mirar Déu com la única esperança i l’altre com el nostre germà, esclatarà en la nostra vida una llum com la del matí. Prou ens ho ha dit el profeta Isaïes: Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que son germans teus. (…) Llavors, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.
Això és anar a fons en la vivència del propi ideal, desconfiant de les paraules i de la propaganda humana, com també li passà a Sant Pau que, havent fracassat a Atenes, quan amb saviesa humana pretenia convèncer aquella població il·lustrada. Després d’aquell fracàs abandonà tot recurs a la saviesa del món i, quan anà a Corint per predicar-hi l’Evangeli, es refià exclusivament de la força del missatge pasqual: Crist mort i ressuscitat. Allí es refià només del seu ideal profund i de la gràcia que l’acompanyava. Més tard, escriu als cristians de Corint allò que hem sentit a la carta d’avui: Quan vaig venir a vosaltres, no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. (…) En tot allò que us deia i us predicava, no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit.
Ara, podem entendre millor les paraules de Jesús als seus deixebles: Vosaltres sou la sal de la terra, (…) vosaltres sou la llum del món. Sal ens encarrega Jesús que siguem per donar gust a la vida del món i per preservar-lo de la corrupció. Llum hem de ser perquè resplendeixi davant la gent i puguin veure-hi tos els qui són a casa. Sal i llum que podem ser només des d‘unes conviccions profundes, viscudes amb il·lusió i sense somnolència, i des d’una vida generosa convertida en obres al servei del altres. I acaba l’Evangeli d’avui dient: Llavors, en veure el que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. Només la vida porta vida i, el nostre món, al·lucinat per falses esperances i ensopits per felicitats fraudulentes, tan sols pot despertar a una vida veritable per la força i l’atractiu dels que ja la viuen avui.