Amb la litúrgia d’avui comença amb reverència i gratitud la Setmana Santa. En ella farem memòria del lliurament de Jesús, fet per amor, i mirarem d’acompanyar-lo amb el nostre afecte i adhesió a la seva persona i al seu missatge. La contemplació atenta del lliurament sense condicions de Jesús, per l’amor del Pare i dels homes, ens esperonarà a lliurar-nos també nosaltres, el més generosament que puguem, per les mateixes intencions. Entendrem, potser, que el camí que féu Jesús és l’únic encertat per arribar a la veritable llibertat i a la glorificació.
Avui podem començar aquesta contemplació admirant la valentia moral de Jesús, per no haver amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. Sentirem una immensa gratitud perquè, essent Déu com el Pare, es va fer no res, fins aprendre la condició d’esclau, (…)s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Sabem també que aquests fets van ser el final d’una vida dedicada a sostenir els cansats.
Recordarem que Jesús, mentre vivia lliurat a l’amor del Pare i a la salvació dels homes, sabia be que no quedaria avergonyit, que la seva generositat donaria fruit: d’aquella actitud en vindrà la glorificació de Déu, l’exaltació gloriosa del mateix Jesús i la salvació del món.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel i a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare.
Instruïts amb tan santa i excel·lent doctrina, posarem la nostra confiança total en Déu i en el seu enviat, Jesús, agraint la salvació que ens ha estat oferta i guanyada personalment per ell.
Aquests sants dies participarem de cor en les celebracions i maldarem per fer nostre tot allò que celebrarem. Ens esforçarem per evitar el perill de convertir-nos en espectadors, tot recordant que nosaltres personalment entrem de ple en les intencions de Jesús i del Pare, tant en la vivència històrica com en l’actual commemoració d’aquests misteris. Mirarem d’allunyar de nosaltres tota angoixa en la contemplació dels dolors de Jesús i, des del reconeixement del nostre pecat, esperarem humilment i amb confiança la salvació, com un do gratuït.
L’esperit contemplatiu d’aquests dies ens ajudarà també a assumir la nostra part de dolor, que ens pot venir de sofriments morals o físics, i que ens pot fer solidaris del dolor de Jesús i d’aquell de tots els homes i dones de la terra. La solidaritat amb el sofriment de Jesús i dels altres serà també un aprenentatge per a conformar la nostra vida i les nostres obres a les obres i a la vida de Jesús. Proposem-nos de millorar la nostra vida cristiana amb ocasió d’aquesta Setmana Santa. El Senyor ho espera i nosaltres ho necessitem.