Estimats germans:
Si apostem per una meta important i difícil o som convidats a passar per una experiència nova i desconeguda, ens serveix de molt conèixer algú que l’hagi passat amb èxit i compartir amb ell les nostres inquietuds i dubtes. La seva experiència reafirma la nostra esperança de poder-ho aconseguir també, perquè dissipa els prejudicis i la por que ens bloquegen.
Res no hi ha de tan desconegut per a nosaltres com entrar en el misteri salvador de Déu, obrat a favor nostre per Jesús, res que superi tant les nostres forces com el fet d’adherir-nos decididament i amb plenitud a la vivència actual del regne de Déu, res de tan al·lucinant com creure i esperar amb alegria que l’obra de Déu en nosaltres desembocarà en una vida nova, eterna i feliç, com la de Jesús.
En aquest temps d’Advent, i mentre revifem la nostra esperança de la vinguda del Salvador, l’Església ens proposa celebrar la festa de la Immaculada, que posa esplèndidament davant la nostra consideració la figura eminent i admirable de Maria, escollida per a portar al món el Messies, i associada a la seva obra salvadora perquè va viure, en si mateixa, d’una manera modèlica i perfecta, l’obra de redempció volguda per Déu a favor de tots els homes.
No hem de confondre la Immaculada Concepció de Maria amb la seva virginitat, castedat o puresa. Significa això, i molt més. Immaculada significa neta de tot pecat i falta, significa la perfecta salvada, la redimida per la gràcia de Crist, pel do gratuït amb que Déu, per Crist, ens salva a tots. És anomenada plena de gràcia perquè va ser preservada del pecat, ja que va ser destinada a Mare del Salvador i model de l’Església i de tots els salvats.
La salvació, per tant, no ve de Maria, sinó del seu Fill Jesús, per més que ella és la primera en rebre-la, a causa de la seva estreta unió amb el misteri del seu Fill. Per això mateix es converteix en transmissora de salvació, ja que, al mateix temps que està unida a Crist, ho està també a l’Església i a cadascun dels seus fidels, convertint-se, d’aquesta manera, en intercessora universal i en conducte del do gratuït de Déu a favor de tots els salvats.
En la nostra devoció a Maria hem de procurar no separar-la mai del Senyor, perquè és també, i solament, camí de pas de la nostra esperança, del desig de salvació i de la nostra oració. L’altre aspecte de la devoció a Maria és la seva condició de model perfecte. Ella, és cert, va ser afavorida amb gràcies abundants -amb plenitud de gràcia–, però també és cert que va correspondre sempre des de tot el seu ésser. Va ser terra fèrtil on la sembra va fructificar al cent per un. La resposta a la gràcia de Déu no pot ser altra que l’acollida del do, l’acceptació agraïda, la reacció positiva. Aquí radica la seva diferència amb nosaltres, que rebem també contínuament el do de la gràcia, però que no la sabem fer fructificar a causa del la nostre tancament, del nostre egoisme, de la mandra o la falta de fe. Per a ser autèntics devots de Maria, obrim-nos a la gràcia que ens és donada, deixem, com ella, que l’Esperit del seu Fill obri en nosaltres, ens vagi transformant i torni segura i feliç en nosaltres la salvació que ens és oferta gratuïtament.
