Els Bisbes de Catalunya ajudats pels Delegats diocesans de Pastoral de la Salut i els de Família i Vida, i pel Centre Borja de Bioètica, volem que es reflexioni en el moment d’entrada en vigor de la Llei de regulació de l’eutanàsia. En un comunicat al juny, valoràvem la necessitat d’ajudar ancians, malalts i familiars sobretot, establint un correcte document de voluntats anticipades i també les possibilitats d’objecció de consciència davant l’eutanàsia per part dels professionals sanitaris, que seria bo que es plantegessin l’objecció de consciència davant d’aquesta llei i ajudessin a orientar-nos responsablement.
No és fàcil ni senzill abordar el final de vida ni el patiment humà. L’Església Catòlica, des dels seus orígens, ha tingut cura de les persones en situacions d’especial fragilitat i vulnerabilitat, tant en l’àmbit sanitari com social. Amb esperit de compromís de servei a la societat, reclamem la promoció de les cures pal·liatives i el desplegament efectiu de la llei de dependència, donant realment cobertura a les necessitats dels malalts i les seves famílies. Davant les situacions de patiment i de final de la vida, és clau l’atenció integral, abordant patiment físic, psicològic, espiritual i social, i no prolongant la vida per tots els mitjans possibles. Serà clau l’acompanyament amb amor i compassió, com ens ensenya el Crist en la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37).
En aquest context, és important clarificar que no són eutanàsia aquelles accions, com la sedació, encaminades a mitigar el dolor o altres símptomes ni tampoc no ho són la retirada o no aplicació de tractaments desproporcionats, inadequats o fútils. Ja el Papa Pius XII en va parlar encertadament. En canvi, l’objectiu de l’eutanàsia és acabar amb la vida de la persona de forma directa i intencional. Des de la convicció que la vida és un do de Déu que cal respectar, el compromís de l’Església és el d’ajudar les persones a viure més d’acord amb la seva dignitat i afavorir el seu major benestar, especialment en situacions de fort sofriment o de proximitat de la mort.
Aquestes situacions representen un desafiament per a malalts i famílies. És desitjable reflexionar-hi des dels propis valors i creences, i deixar-ne constància per escrit en el “Document de Voluntats Anticipades”, on es pot especificar tant el rebuig a l’eutanàsia com a les accions destinades a prolongar el procés de mort. En aquest sentit els Bisbes de Catalunya suggerim signar el Document de Voluntats Anticipades elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola i que, mirarem de difondre a les parròquies i comunitats amb les degudes orientacions. Segurament els notaris i els agents de pastoral de la salut ens hi ajudaran a fer-ho correctament, i amb tots els requisits legals necessaris.
“Incurable no és mai sinònim d’in-cuidable”. Qui pateix una malaltia en fase terminal, així com qui neix amb una predicció de supervivència limitada, té dret a ser acollit, curat i envoltat d’afecte. L’Església és contrària a l’acarnissament terapèutic, però reitera que l’eutanàsia i el suïcidi assistit són una derrota per a la societat i atempten contra la dignitat de la persona humana (cf. Carta Samaritanus bonus, sobre la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida de 22.9.2020).