Maria Trinitat Cabrero entrà en l’Orde de les Verges i rebé la seva consagració el diumenge 8 de gener, festa del Baptisme del Senyor, de mans de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives al Santuari-Basílica del Sant Crist de Balaguer. L’Arquebisbe estava acompanyat pel Vicari episcopal Mn. Antoni Elvira, que va fer la crida de la nova Verge, l’Arxiprest Mn. Jordi Profitós, el Capellà Custodi i Delegat per a la Vida consagrada Mn. Joan Pujol, i altres preveres diocesans i dos preveres caputxins, amb el diaca Antoni Baldomà. Acompanyava els cants a l’orgue Mn. Jerrick Banzuela. Hi foren presents els seus familiars i amics, les Gnes. Clarisses del Sant Crist, altres religioses i verges consagrades i un bon nombre de membres de la Comunitat de Jesús, a la qual va pertànyer de jove la Maria Trinitat. També s’hi unien amb pregària les Monges Jerònimes de diverses comunitats.
Mons. Vives va comentar les lectures de la Paraula d’aquell diumenge del Baptisme del Senyor. Comentà Is 42,1-4.6-7, primer cant del Servent de Jahveh, el Senyor diu: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima”. Aquest servent és el que “no crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar”. Féu notar com a la segona lectura (Fets 10,34-38) Jesús és presentat com el consagrat de Déu i ungit amb l’Esperit Sant i amb poder, que passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell, i hi trobem un estímul per a nosaltres, i especialment per a una verge consagrada. I a l’Evangeli (Mt 3,13-17) se’n parla de l’inici de la missió de Jesús després del temps de Betlem i Natzaret, amb el Baptisme del Senyor al riu Jordà, amb uns grans signes: “el cel s’obrí” i veié que “l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell”, i una veu deia des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”. El nostre baptisme rebut per gràcia ens fa a tots membres de Crist, i de l’Església, fills en el Fill, germans estimats pel Pare, amics del Senyor, ungits de l’Esperit Sant.
L’Arquebisbe destacà que la Festa del Baptisme del Senyor, que clou el temps de Nadal i Epifania, ens fa redescobrir que pel Baptisme, tots els batejats som consagrats tal com diu el prevere o el diaca en el baptisme: “ets sacerdot, profeta i rei, per a la vida eterna”. Per això tots els batejats formem l’Església santa, Assemblea, Poble sacerdotal, el Sant Poble de Déu. La consagració com a Verge que la Maria Trinitat rebia en aquell dia (en línia amb la que havia estat la seva vida com a consagrada monàstica jerònima) posava de manifest que ara deixava d’estar vinculada a un monestir per vincular-se al Bisbe i al Bisbat d’Urgell. La verge Maria Trinitat es consagrava de nou i per sempre a Déu, perquè feia d’Ell el seu tot, tal com diu el salmista (Sl 16) “Senyor heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió. La part que m’ha tocat és deliciosa i m’encisa la meva heretat”. La Maria Pilar, verge consagrada, passava a ser tota de Déu, com la Verge Maria, per fer en tot la seva voluntat. I això ho feia en un lloc concret, el Santuari urgellenc de la Mare de Déu de Refet, amb una vida de pregària, silenci, servei i estudi que porta però acollint-se al carisma propi de St. Jeroni que el Bisbe d’Urgell accepta: l’amor a la Paraula de Déu i a la Sagrada Escriptura. Precisament St. Jeroni va voler que la Bíblia fos coneguda pel poble de Déu i per això va traduir la “Vulgata” per al “vulgus”, el poble senzill. Mons. Vives animà la nova verge consagrada a fer conèixer i difondre l’amor a la Paraula de Déu i a la Sagrada Escriptura als fidels d’Urgell, perquè “desconèixer les Escriptures és desconèixer Crist”, segons que deia St. Jeroni.
Finalment l’Arquebisbe animà la nova verge consagrada a trobar Déu en el silenci del petit santuari de Refet, amagat als ulls de molts, com ho fou Betlem, però fent que sigui un Santuari on hi hagi amor a la Sagrada Escriptura, a la Litúrgia i a l’Eucaristia, amb el testimoniatge d’una bona acollida als hostes i un servei als poblets petits de la comarca i de la Diòcesi d’Urgell on el Bisbe li ho pugui demanar.
A continuació es va dur a terme la litúrgia pròpiament de consagració amb les lletanies, la pregària consecratòria; la recepció de l’anell i el lliurament de la Litúrgia de les Hores, que foren portades a mans del Sr. Arquebisbe per dues Verges consagrades de la Diòcesi d’Urgell, Cristina Ribot i Pilar Abellán.
L’Orde de les Verges restaurat pel Concili Vaticà II està format per dones que viuen la seva consagració esponsal enmig del món, sostenint-se amb el seu treball i servint l’Església a través de la pregària i del servei que desenvolupen segons el propi carisma i disponibilitat, sempre en unió amb el Bisbe i la Diòcesi.
El costum de consagrar verges, observat ja a l’Església primitiva, tingué per resultat la institució d’un ritu, pel qual una verge esdevé persona sagrada, signe transcendent de l’amor que l’Església té al Crist, ja que l’Església és “Sponsa Christi”. Amb el ritu de la consagració, l’Església palesa l’estimació que sent per la virginitat, implora la gràcia de Déu sobre la verge que és consagrada i demana per a ella l’efusió de l’Esperit Sant.
